Fantasmes

Ben­vol­gut Her­mann, m'ha corprès la seva carta a l'Arturo Mas. Ens ho havia d'haver dit abans, que el seu pare era nazi. Sobre­tot si resulta que era un nazi pene­dit. Havia de tenir fetge per que­dar-se a l'Espa­nya de Franco, si estava tan escal­dat pel naci­o­na­lisme i per les dic­ta­du­res. Però ara entenc millor els seus arti­cles. Tots tenim la mania de veure la palla a l'ull de l'altre, oi? I com diuen els poe­tes, no sols hem de pagar pels vicis que adqui­rim, sinó que també hem de bata­llar amb els que ens toquen per herència. Mas ha de vigi­lar, cert. Però vostè hau­ria de tenir molta cura quan pro­jecta els seus fan­tas­mes, no fos cas que pren­gues­sin una forma impre­vista –com li va pas­sar a son pare. Espa­nya és una gàbia de fan­tas­mes peri­llosa. No ha vist la cara de guàrdia civil que fa Sánchez-Camacho quan afirma que Cata­lu­nya no és una nació? Per què es pensa que molesta que es recordi que el pare de Lara era fran­quista o que el pre­si­dent de la CEOE era par­ti­dari d'una dic­ta­dura mili­tar, el 1980? Molesta perquè encara té importància. Igual que és impor­tant que el con­se­ller del “diàleg” amb Madrid faci home­nat­ges a Puig i Cada­falch, el polític que va rega­lar la Man­co­mu­ni­tat a Primo de Rivera. És exa­ge­rat que la Gene­ra­li­tat el porti als tri­bu­nals, suposo que hi ha por que algun boig es pren­gui seri­o­sa­ment els seus arti­cles. Però no pateixi que Mas no orga­nit­zarà cap estat nazi. Encara que volguéssim, aquí no hi ha prou volun­ta­ris per fer amb el cas­tellà el que Espa­nya fa amb el català des de fa segles. Si Mas des­perta tants atacs de banyes és perquè ha dei­xat els hereus de la dic­ta­dura sols davant dels seus fan­tas­mes. En comp­tes de lle­gir la Cons­ti­tució com si fos l'Alcorà i de pros­ti­tuir els seus trau­mes a la premsa, refle­xi­oni més sobre el seu pare. Veurà que l'Arturo Mas ha volat cap al segle XXI i que vostè és un detri­tus de la guerra freda.