‘Monuments men' catalans
Divendres es va estrenar als cinemes de casa nostra la producció Monuments men, que explica la peripècia d'un grup d'artistes i historiadors que en la Segona Guerra Mundial es van allistar a l'exèrcit dels EUA per salvar l'art amenaçat pel nazisme. El film està dirigit i protagonitzat per George Clooney, amb estrelles com John Goodman, Bill Murray, Cate Blanchett o Matt Damon. Tot i que la crítica ha arrufat una mica el nas, la pel·lícula es deixa veure i és recomanable no només pels monumentals actors que hi surten sinó també per l'argument. L'espectador català, a més, hi pot trobar una indiscutible analogia amb alguns dels fets més apassionants de la història contemporània nostrada. Mirant Monuments men amb ulls d'aquí ens revé la peripècia del patrimoni artístic evacuat per la Generalitat a París via Olot per salvar-lo de la fúria anarquista; o les obres mestres del Museu del Prado ocultades pels republicans al castell figuerenc de Sant Ferran, a Peralada i a la Vajol per protegir-les de les bombes franquistes.
Això va passar a casa nostra fa just tres quarts de segle. Avui seria perfectament plausible veure Clooney i companyia en els papers de Joaquim Folch i Torres o de Josep Renau trescant per la Garrotxa o la plana empordanesa amb l'embalum de l'absis de Sant Climent de Taüll,o carretejant Las Meninas de Velázquez i els Afusellaments del tres de maig de Goya tot esquivant els projectils. Tot i que amb Pa negre ja es va donar alguna prova de desinhibició, el cinema català ha de tenir més clar que podria competir al món produint no fonamentalment treballs molt meritoris però argumentalment deslocalitzats, sinó treballant convençut que en aquest país hi ha prou material argumental per generar, des de la vivència pròpia, guions universals.
