Vot de qualitat per a tothom

Us imagineu que a l'hora de votar, en unes municipals per exemple, poguéssim fer-ho dos cops per si de cas es produís un empat tècnic a l'hora del còmput final? Seria fantàstic. Podríem batejar-ho com el “vot de qualitat” de la ciutadania. La festa de la democràcia esdevindria una orgia festiva de paperetes i més paperetes. Urnes a rebentar. Participació doblada. Torticoli al canell. Recompte amb vés amb compte. Els justificants de malaltia per no ser membre de la taula electoral es doblarien. Enlloc estaria legislat que fos obligatori triar la mateixa candidatura. Podríem actuar com a trànsfugues des del mateix inici de la concepció del fet democràtic. Des del moment de ficar-la i de tornar-la a ficar. Els electors i les electores fent el salt d'una manera libèrrima. D'urna a urna, si convé, com les papallones. Fruint del doble vot amb ganes. Els abstencionistes per antonomàsia s'hi repensarien dos cops. Quedarien retratats, per davant i per darrere, els seus arguments de la falsa representativitat dels representants dels represents (re: prefix que indica duplicació), òbviament. Pot semblar una al·legoria inspirada en la situació que es va produir al darrer ple de l'Ajuntament de Girona quan l'alcalde va fer valdre el seu vot de qualitat –eufemisme que significa 2x1, com quan s'anuncien els períodes de rebaixes– fins a dues vegades (si no vaig descomptar-me) en el mateix ple ordinari, un cop per allò de la compra del fons d'art i altre, per una qüestió de la mobilitat a peu i en bicicleta. Ni tampoc està inspirada en la de l'octubre passat, quan l'exercici d'aquest dret de batlle va ser utilitzat perquè el ple gironí rebutgés la moció contra el desallotjament del bloc de Salt. Res més lluny de la realitat. La proposta del vot de qualitat per a tothom podria evitar que s'arribés a les situacions com les descrites anteriorment i redundaria en la qualitat de la mateixa democràcia municipal. Per trencar, en llenguatge del joc dels escacs, les taules infinites que fan impossible fer mat al rei. Ni que sigui per salvar-nos de l'avorriment. Seria com aplicar un pla b mentre l'a no pugui ser aplicat, el de la consulta veïnal. Davant del vot de castedat polític, el prolífic, estès a tota la població major d'edat. Els alcaldes de ben segur ho agrairien, per no haver de passar pel mal tràngol de governar en minoria i votar per duplicat. De res.