Suspensió encoberta

La nova tendència de l'espanyolisme és demanar a Rajoy que suspengui l'autonomia catalana. S'hi han apuntat des de Sánchez-Camacho fins a l'exministre socialista Belloch, passant per Vidal Quadras i Rosa Díez. L'editorial d'El Mundo fins i tot apel·lava fa poques setmanes a l'article 155 de la Constitució que ja preveu que cal prendre mesures “si una comunitat autònoma no compleix les obligacions de la Constitució o actua de manera greu contra l'interès general d'Espanya”.

No els hem fet ni cas, òbviament; a aquestes alçades les amenaces ens rellisquen. No ens fan por les declaracions ni els editorials, però sí que hauríem de ser conscients que, per sota del soroll mediàtic, ja ens estan suspenent l'autonomia
de manera encoberta.

No som autònoms per fixar el nostre objectiu de dèficit a l'hora d'aprovar uns pressupostos ni per fixar noves taxes, que de seguida ens les recorren al Tribunal Constitucional. Què és la llei d'unitat de mercat aprovada al novembre sinó una estratègia per deixar sense autonomia la Generalitat per regular activitats econòmiques? Què és la llei d'acció i del servei exterior aprovada el juny de l'any passat sinó una manera de minorar la capacitat de construir relacions internacionals que té Catalunya? Què és la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local sinó una manera de prendre competències als ajuntaments catalans?

De les 70 lleis aprovades per
Rajoy, n'hi ha 40 que vulneren les competències de la Generalitat. Aquest diari publicava ahir que
el Consell de Garanties Estatutà-ries va haver de fer 17 dictàmens l'any passat per fonamentar re-
cursos contra lleis estatals que
envaïen les nostres competències. Aquesta és l'autèntica amenaça,
la política recentralitzadora del
govern espanyol, que ens està
desmantellant “sin que se note
el cuidado”. Una amenaça que,
per sort, també és motor.