No en sé res, no me'n recordo

Qualsevol persona amb un mínim d'humanitat repudia ETA i l'estratègia del mal, del dany i del terror que ha seguit durant dècades en nom d'una pàtria falsa. No hi ha cap pàtria que pagui la pena si s'ha de reivindicar a aquest preu. Qualsevol persona amb un mínim d'humanitat, també, se'n sent víctima, d'ETA, i n'acompanya les víctimes amb tota l'ànima. Qualsevol víctima, però, s'ha d'alegrar que no n'hi hagi més i ha de celebrar que ETA hagi decidit posar punt final al terror. Per això, qualsevol víctima i qualsevol persona sensata ni entenen ni accepten la bilis negra que el govern espanyol supura en l'etapa crepuscular de l'organització terrorista. Van ser José María Aznar i Mariano Rajoy els falcons que van alletar amb ira algunes de les víctimes etarres fins a convertir-les en odi i pàtria. I és ara també Rajoy qui, en nom de l'odi i de la pàtria, saboteja amb supèrbia i persistència la fi del malson. Quin oi d'odi i pàtria. A Espanya no hi ha divisió de poders. Els ingenus diuen que la va matar Alfonso Guerra. S'equivoquen: no n'hi ha hagut mai. Això explica que, obeint l'odi i la pàtria del seu govern, un jutge de l'Audiencia Nacional hagi citat els sis membres de la Comissió de Verificació Internacional que han certificat el lliurament d'un cert armament d'ETA perquè identifiquin els terroristes vençuts. Com la infanta Cristina, aquests sis beats haurien de declarar davant el pretès magistrat: “No en sé res, no me'n recordo.” I després que vingui Miquel Roca a festejar-ho.