La inestabilitat

Els empresaris, així en general, no són amics de la inestabilitat. Tampoc de la incertesa, cosina germana. I, per tant, són també en general refractaris als canvis. Es pot entendre. I fins i tot es pot compartir. Així en general, és clar. Però quan baixem al terreny de la realitat la cosa comença a grinyolar. Sobretot de la realitat catalana. I encara més de la realitat catalana integrada políticament en la realitat espanyola. Perquè una cosa és tenir punts de vista diferents sobre què és la inestabilitat i discrepar sobre la capacitat traumàtica de determinats canvis i una altra de ben diferent és manipular a partir d'una adulteració de la realitat, per molt o poc inestable o incerta que sigui. Als màxims responsables de Foment del Treball i de la CEOE se'ls veu el llautó. Utilitzen interessadament el concepte general de la inestabilitat que poden compartir els empresaris en general i la resta de la gent en particular per disfressar la seva oposició personal i concreta al procés de Catalunya cap a la independència. S'ha de posar fi a la situació d'inestabilitat perquè no és bo per a l'economia, ens vénen a dir dia sí dia també. És clar que per a ells la causa de la inestabilitat és la iniciativa social i política perquè els catalans puguin votar per la independència. I aquí comença la perversió que fan de la realitat: que si el capital estranger no vol invertir a Catalunya per culpa d'aquesta situació, que si a les empreses catalanes els costa més exportar, que si patiran boicots, que si la majoria de la gent no vol la independència...

En definitiva, el que volen és que els partidaris de la independència, si més no els polítics, es rendeixin. Però la realitat els contradiu: hi ha més inversió estrangera a Catalunya, les empreses catalanes exporten més, la majoria de la gent, i cada cop més empresaris, estan per la independència... I tenen raó que això passa en un escenari d'inestabilitat i incertesa. Però l'opció de Foment, de qui mana a Foment, i de la CEOE, evidentment, és simplement ideològica. Si no fos així, veurien que qui fomenta i allarga innecessàriament l'escenari d'inestabilitat és el govern de Rajoy. I això sí que és greu de veritat. Perquè la primera obligació d'un polític és prendre mesures per afavorir l'estabilitat. I Rajoy no només no fa això, sinó que fomenta la inestabilitat i la utilitza com a arma política. Fins i tot en contra dels interessos dels empresaris que el secunden, perquè les dades a Espanya no són les mateixes que a Catalunya.