‘Hackejar' el món

Què passa quan un nen de 9 anys abandona l'escola tradicional? Senzill: hackeja la seva educació i es converteix en un nen sa i feliç. Fa dies que volta per la xarxa la dissertació que Logan LaPlante, de 13 anys, va impartir a la Universitat de Nevada. Comença recordant la pregunta paparra que els adults reiteren com un mantra: “Què vols ser quan siguis gran?”. Tenen molta imaginació, els grans, i esperen respostes com ara “astronauta” o “neurocirurgià”. Però els nens són més propensos a contestar “jugador de futbol” o “skater”: responen la qüestió amb quelcom que han experimentat i que els ha semblat divertit. I això és just el contrari del que els adults volen sentir. A voltes, un nen petit dóna la millor resposta, la més simple i òbvia, però la més fonda: “Quan sigui gran vull seguir sent feliç com ho sóc ara.” Els neuròlegs diuen que els cervells infantil i adolescent són estranys: l'escorça prefrontal està poc desenvolupada però tenen més neurones que els adults. Per això són creatius, impulsius i d'humor variable. Dol saber que molts nens d'avui només volen ser feliços, estar sans, sentir-se segurs, no ser molestats i ser estimats per com són. L'adult assumeix que seran feliços i sans de forma automàtica: vés a l'escola, vés a la universitat, troba una feina, casa't... I després seràs feliç. I si basem l'educació en l'estudi i la pràctica de ser sa i feliç? Les escoles no prioritzen l'exercici, la dieta, el temps a la natura, l'esbarjo i la connexió espiritual. Gran part de l'educació està orientada a fer una carrera i no a fer una vida. La creativitat és tan capital com l'alfabetització, i l'hem de tractar de la mateixa manera. Cal ser un hacker, no només d'ordinadors, sinó del món. Desafiar, canviar el sistema perquè funcioni millor. El món reclama una mentalitat hacker, motivada, i no un sistema amb una sola línia, la més segura, sí, però la menys lliure.