Girona, dos rius i prou

Té gràcia. Girona presumeix de ser “la ciutat dels quatre rius”. Un grup de tècnics caps pensants (arquitectes, urbanistes, enginyers i caps d'àrea municipal) hi afegeixen allò de... “i una séquia”, i ja està: a vendre el producte creat davant d'una pantalla d'ordinador sense haver-se mullat els dits dels peus de trepitjar-los, ni els rius ni el rec en qüestió. Tot seguit, els polítics –sense haver exigit que el projecte passés cap control de qualitat mínim exigible– ho compren i, apa!, ja tenim les infografies fent surf per totes les portades de premsa en paper i digitals i obrint els telenotícies locals. Les imatges manen més que les paraules escrites. És el temps que ens ha tocat viure!

Anem a pams. El projecte, presentat fa sis mesos –al juny–, autotitulat Girona, quatre rius i una séquia i tornat a presentar a principis de febrer per l'alcalde de Girona a l'Espai de La Caixa, ve signat (segons la nota de premsa municipal) pels joves arquitectes Josep Camps i Olga Felip i ve avalat –amb lletres ben grosses– amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona i tots els seus tècnics més potents: Rosa M. Cànovas, cap de servei de Planejament, Llicències en Zones d'Especial Protecció i PLU (?); Pep Solà-Morales, cap de servei de Planejament i Llicències; Carles Lloret, cap de servei de l'Oficina de Projectes; Jordi Xirgu, cap de la UMAT; Aleix Comas, cap de l'Oficina d'Energia Tècnica; Mercè Teixidor, cap de Mobilitat i Via Pública, i Empar Vila, cap de Sostenibilitat i Participació Ciutadana. L'esmentat comunicat als mitjans de comunicació es titulava: “Un projecte revitalitza i recupera el valor dels quatre rius i la séquia Monar per a la ciutat de Girona [...]. L'estudi marca el full de ruta per a la futura elaboració d'un pla especial fluvial de ciutat.” I tots cofois!

Doncs, no. El preprojecte (m'estimo més introduir-hi el prefix), per ser breus, està mancat d'ètica –d'una banda–, i m'explicaré, i –de l'altra– de respecte al patrimoni fluvial que diu que “protegeix” i “naturalitza”. Pàgines senceres del document, que inclou el logo de l'Ajuntament i el nom de la proposta –al qual ja no s'incorpora “i una séquia”–, contenen fotos històriques, actuals i virtuals, de l'Onyar al seu pas per la capital, del Ter, del Galligants de Sant Daniel, del Güell i la Monar de Santa Eugènia de Ter..., unes fotos que han estat piratejades i cap de les quals s'ha signat. M'explico. N'hi ha prou amb un parell d'exemples: a la pàgina 32 es reprodueix una foto en color de l'estimat Güell, realitzada el mes de març del 2010 des de la plataforma del giratori del pont del Dimoni, en direcció a la Devesa, robada –pel morro– del periòdic electrònic Eldimoni.com (i que acompanya aquest article); en altres pàgines del bonic preprojecte, s'afusellen (espero que hagin estat obtingudes legalment) imatges bucòliques –totes vuit de la pàg. 52– com ara la d'una dona fent fúting que podeu trobar publicada en el web d'una empresa d'assegurances del Brasil! En podria citar d'altres, però m'ho reservo per a mi, de moment. I, de totes les infografies virtuals –tan difoses per atractives– que s'ofereixen, ni una sola (ni una!) està dedicada al futur del Galligants, ni del Güell ni de la Monar. Ja hi som, un altre cop. Tot és Onyar i Ter, i avinguda Jaume I i passeig Canalejas. Oportunitat perduda, un cop més.

Des de Santa Eugènia de Ter, evidentment la perifèria, m'he volgut fixar en el nostre Güell i en la nostra Monar. He quedat garratibat. S'anuncia que el figuerenc conseller de Territori i Sostenibilitat està al cas del preprojecte i que es pretén anar a la Unió Europea a buscar finançament per convertir-lo en una realitat amb l'argumentari que existeix una línia de fons europeus “per naturalitzar els rius”, propostes molt comunes en altres països de la UE. Doncs ja em diran com casa aquesta utopia naturalitzadora (i no seré jo qui critiqui la utopia) amb la proposta de cobrir el Güell al seu pas per davant dels Maristes, a la Rodona, amb aquest altre argument (pàg. 99): “El cobriment d'aquest tram del riu permet eixamplar la vorera que dóna accés a l'equipament i ubicar elements vegetals de protecció del trànsit rodat. També permet incorporar carrils bici en ambdós sentits i un carril destinat a aparcament.” Per favor, no cal tenir cap càrrec ni llicenciatura per resoldre i protegir l'accés als Maristes si observem l'entorn de l'equipament a l'antic parador del Güell, els solars buits creats a còpia de menjar-se les hortes de Santa Eugènia en aquell punt de l'avinguda Josep Tarradellas. L'alternativa (per ser benèvols amb el mot) de cobrir el Güell és clavar bufetades amb la pretesa naturalització de les lleres dels rius. Ja ens vam cruspir la visió de la cabalosa séquia Monar a partir d'aquest punt fins a l'Onyar, ¿i ara també es vol matar la vista de la desembocadura impressionant del rec davant dels Maristes i fer oblidar la lluita dels veïns del sector contra aquesta variant interna, a la dècada dels noranta? La idíl·lica confluència del Güell amb el Ter, davant de l'estret lateral escalonat i infernal de l'Auditori, com l'explicarem si no hi ha riu aigües amunt? Si us plau... Ah!, i de l'avantprojecte de reconstrucció del pont del Dimoni, aprovat per la unanimitat del ple del consistori gironí, encarregat per l'actual equip de govern, reivindicació històrica dels veïns eugeniencs i gironins, a bastament difós en premsa, ràdio, TV i internet, ni mitja paraula en l'apartat dedicat al riu Güell, allà on –en el preprojecte– s'anomena “node Sant Narcís”. Cap problema, ells –els tècnics– s'ho perden.

A la séquia Monar, en el preprojecte (que no sé si ha tingut en compte el vigent pla de les hortes), se li reserva un paper important: fer créixer el cabal de l'Onyar perquè així la foto de les cases i la catedral –els turistes en fan milers diàriament– sigui més impressionant si és possible, que no ho és. S'escriu a la pàg. 102 que desviant la desembocadura del rec fins a la plaça del Lleó s'aconseguiria “que la làmina d'aigua de l'Onyar s'estengués per tot el tram del nucli antic original”, s'entén que de Girona. Un cop més, la perifèria alimentant la centralitat, el cabal d'uns tres metres cúbics per segon de la Monar surt a donar suport al riu per antonomàsia –l'Onyar–, pel qual transcorren habitualment uns 0,27 m³/segon (mitjana de les mesures del mes de gener del 2014 sota el pont de la Font del Rei), que, sumats al cabal provinent de la séquia, permeten que el tram de riu de les conegudes cases tingui una làmina d'aigua de marge a marge. Aquests darrers dies ho hem comprovat: el tancament temporal del rec per obres ha comportat, per tant, que els 0,27 m³/s no siguin suficients per crear el mirall d'aigua habitual i s'entrevegi la sorra del fons de l'Onyar.

Em diuen que el Girona, quatre rius i una séquia va ser presentat en unes sessions a la Universitat de Girona (geografia i ciències ambientals) i que allà es va amagar el cobriment del Güell. He de suposar que els veïns del passeig Canalejas tampoc en sabien res de res, atesa la resposta que es va obtenir quan es van destapar en premsa els miradors predissenyats. El que és cert és que els veïns de Santa Eugènia i la Rodona ho acabem de descobrir. Acabo com vaig finalitzar l'article que vaig publicar en aquest diari l'11 d'octubre del 1998: “Pagaria la pena pensar-se dos cops més la possibilitat de mantenir viva la séquia Monar al seu pas per Santa Eugènia, com fan els nostres veïns de Salt, mantenir-la descoberta a cel obert per no haver-la de descobrir demà virtualment. L'exemple del viu riu Güell és d'agrair. L'ecohistòria també riu de contenta.”

*(la versió més extensa es pot consultar a Eldimoni.com)