‘Operación Palace'

Encuriosida per la diversitat de comentaris a les xarxes socials sobre Operación Palace, he vist aquest especial de Salvados l'endemà de la seva emissió per La Sexta. Reconec que, un cop sabuda la jugada, és fàcil considerar que resulta evident que és un fals documental que, aprofitant les opacitats del 23-F, procura donar versemblança a la fabulació sobre un fals cop d'estat ideat pel tinent general Gutiérrez Mellado (carai) per desactivar la possibilitat d'un aixecament militar real i així enfortir la democràcia presentant el Rei com el seu màxim defensor. El cas és que hi ha mil coses a comentar sobre aquest fals documental i les seves formes. Una és a propòsit de l'anàlisi que n'ha fet l'antropòleg Manuel Delgado, que va ser el guionista i director del programa Camaleó, que l'any 1991 va presentar una informació falsa tan inspirada en la realitat que uns mesos després va ser certa: el cop d'estat en contra de Gorbatxov. Camaleó no es va emetre més. Delgado, que aleshores ja va alertar sobre la conveniència de posar en dubte les informacions, afirma que, en lloc d'inventar aquesta falsedat, “tothom esperava que Évole expliqués el que tots sabem de com van anar les coses el febrer del 1981”. Tothom ho esperava? Tots ho sabem? No sé si ho acabem de saber i aquesta és la qüestió. Hi afegeix l'antropòleg que, potser sense ser-ne conscient, a Évole li ha sortit un programa monàrquic: “Si la seva versió és falsa, vol dir que l'oficial continua sent la certa.” Tanmateix, per part de molts dels polítics i periodistes feliçment còmplices d'Évole, hi ha una significativa insistència a dir que el cop d'estat fals volia reforçar el rei. I no és aquesta la “veritat” del cop? Que va servir a la monarquia? És això al que es refereix el camaleònic Vestringe quan afirma que el contingut d'Operación Palace és “fals, però no totalment fals”? D'altra banda, no tinc espai per comentar el poema de Garci dedicat a Virginia Mayo, però ho deixarem per a la pròxima columna.