Homo Sapiens
Ni els afalacs monàrquics...
Miquel Riera / [email protected] - @mrierapla
elip de Borbó no hi deu entendre res o potser, de fet, comença a entendre-ho tot. Ell, que tant s'ha esforçat per entendre els catalans i el problema catalán, que sembla parlar la nostra llengua més enllà de la intimitat i que s'acaba de passar mitja setmana a Catalunya dialogant –això sí, només amb gent contrària al procés– per intentar convèncer-nos que el camí que hem triat és del tot erroni. Pobre Felip, tants esforços per no gaire res. I al capdamunt, un emprenedor català, Àlex Fenoll, té la valentia de negar-li –tres vegades, com sant Pere– la salutació en ple Mobile World Congress. Són coses que li poden passar a un príncep i més si ets espanyol i borbònic. Gajes del oficio, que diuen en castellà.
La qüestió, però, va més enllà, perquè l'incident amb Fenoll és una mica el reflex de la relació de Felip amb el procés sobiranista. Primer, el príncep s'hi acosta amb l'actitud de sempre, però el rebutgen. Se'n va ofès, però s'hi repensa i torna i ho intenta amb bones paraules. Fracassa de nou. Tercer intent, ara en català. –“Si li parlo en català i li dic amic, ja el tinc”, devia pensar Felip. Però ni així.
A hores d'ara les adulacions i les falses promeses, ni que vinguin de la mateixa Corona, ja no serveixen a molts catalans, que ni confien en terceres vies, ni en una suposa mediació de la monarquia, ni en la minsa voluntat del govern espanyol, si és que existeix. El que desitja una majoria de catalans és poder expressar-se a les urnes. Poder decidir el seu futur com ho han fet abans molts altres pobles en una Europa dominada pels estats i que rebutja qualsevol canvi. Però no eren tan demòcrates, tots plegats? La UE, el govern Rajoy i el mateix Felip? O només ho són quan els convé? Llavors s'agafen la llei com els va bé, sense oblidar-se, és clar, de manipular la història. “Formem part de la mateixa nació des de fa segles”, va dir Rajoy al Congrés. Doncs miri: no! Primer perquè la meva nació és la catalana i segon, perquè se'm fa molt difícil, per no dir impossible, reconèixer com a pròpia una Espanya que, a hores d'ara, i per no parlar d'altres temes com l'econòmic, encara conculca diàriament els meus drets lingüístics. Per exemple.
F