Fam de millora

No sé si el lector ha vist la fotografia del papa Francesc abraçant un nen petit disfressat de papa. El papa mig reia, però el nen plorava desconsolat. Segurament no s'esperava que els seus pares li fessin aquesta jugada: passar dels braços familiars als braços del papa, l'home que governa l'Església catòlica. Va tenir aquells minuts de glòria que, segons Warhol, la vida no nega a ningú. Però aquella criatureta no es devia esperar que la glòria li arribés tan d'hora. I se'l veia molt enfadat. “I ara què? –devia pensar–, hauré de passar la resta de la meva vida amb més pena que glòria?” És lògic que no li fes gràcia. A ningú li fa gràcia que disposin d'ell sense permís. Només que, avui dia, els nens ja no esperen a fer-se grans per demostrar el seu desacord. El disgust d'aquella criatura és el disgust de tots. Si aquell nen hagués pogut expressar-se, hauria dit: “No ploro per vostè, papa, cregui'm; ploro perquè ja estic tip que els meus pares decideixin per mi. Comença a ser hora que em consultin, no li sembla?” El papa Francesc li va endevinar el pensament i el va lliurar als seus pares immediatament. El nen va deixar de plorar a llàgrima viva, però no va deixar de fer morros en tot el dia. A veure si els seus pares aprenien d'una vegada que no li agradaven les disfresses. I és que, disfressar-se, avui dia, no té sentit. Res no és el que sembla. El papa, per poder canviar les coses de lloc, necessita crear una comissió. I aquesta, segurament en necessitarà una altra, formada per experts, els quals, abans de posar-se a treballar, encarregaran una enquesta a una empresa d'estadístiques que sondejarà l'opinió de la gent. I la gent, abans de contestar l'enquesta, necessitarà informar-se i, com a mínim, consultar-ho a algú altre. I així fins a l'infinit. No descarto que, aquell nen, contràriament al que he dit abans, no plorés per enuig, sinó pel papa, per la immensa feinada que ha de fer per tal d'aportar una mica de millora a l'Església, que es disposa a viure la Quaresma en un món que, com més millora, més empitjora. Perquè no millora en allò que hauria de millorar. Es deshumanitza i es degrada inexorablement, perquè el consum ens ha fet perdre la fam de millorar.

Aquest podria ser el lema de la pròxima Quaresma: fam de millora.