La garantia d'Europa
Dues advocades catalanes, sense grans despatxos ni anomenada, han aconseguit que el Tribunal de Luxemburg tirés per terra el cèntim sanitari exigint a l'Estat que tornés uns 13.000 milions d'euros que van ser recaptats indegudament dels usuaris per finançar la sanitat. La sentència no només declara il·legal l'impost sinó que permet que es pugui reclamar a les administracions la devolució dels diners. Serà difícil que tothom pugui recuperar aquest impost que es va pagar entre els anys 2002 i 2012. S'hauran de presentar els rebuts i altres requisits que es derivin de la sentència. Als particulars els serà del tot impossible si no aporten els tiquets corresponents de les benzineres.
L'impost es va implantar a Catalunya l'any 2002 i posteriorment l'imposaren 13 de les 17 comunitats autònomes. Hi havia una sentència de l'any 2000 que s'havia declarat en contra d'un impost similar a Àustria l'any 2000, però aquí es va tirar pel dret. No se sap si seran les comunitats autònomes o l'Estat qui haurà de fer front a aquest voluminós retorn fiscal als usuaris. Ja es veurà.
El que paga la pena remarcar, ara que estem ja en plena campanya de les eleccions al Parlament Europeu, és que Brussel·les i les institucions comunitàries no només serveixen per aprovar directives burocràtiques que sovint no entenem. Europa és una garantia jurídica, un macroespai polític, econòmic i cultural, en què el dret importa, les minories són escoltades i cap estat pot fer el que li doni la gana un cop ha cedit les competències. La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 21 d'octubre del 2013 desestimava el recurs del govern espanyol a una sentència anterior de l'any 2012 i declarava en ferm que la doctrina Parot no s'ajustava al dret i no es podia aplicar el principi de retroactivitat que afectava una colla de presos bascos que estaven empresonats. A partir d'aquella sentència, el govern Rajoy, molt a contracor, va d'haver d'alliberar algunes dotzenes de presos d'ETA que ja havien complert les seves sentències.
Aquests dos casos il·lustren el paper garantista pels drets de les persones que juga la Unió Europea. És possible que una sentència concreta pugui perjudicar els interessos de molts governs i de molts ciutadans europeus. Però el que importa és que Europa sigui un marc jurídic en el qual tots ens puguem sentir protegits, des del govern més poderós fins al ciutadà més insignificant de qualsevol racó dels 28 estats membres. No ha estat fàcil arribar fins aquí. La construcció europea s'ha fet des dels fracassos i les frustracions. Però sempre ha superat els entrebancs interns i externs. Fins al punt que la crisi que fa més de cinc anys que colpeja milions d'europeus no ha aconseguit ni fer caure l'euro ni que la UE perdi l'atractiu pels països que truquen a la porta per formar-ne part. El cas d'Ucraïna té moltes complexitats, però el detonant que ha provocat els aldarulls violents ha estat precisament el debat sobre l'aproximació a Brussel·les en contraposició a la dependència del Kremlin.
És cert que Europa es troba en una cruïlla permanent que es podria concretar en si s'ha acceptat o no del tot la cessió de competències cap a les institucions per part dels estats membres. L'equilibri entre les directrius generals i els interessos dels estats ha estat sempre d'una delicadesa extrema. És una tensió que perdurarà en el temps. Mentre Alemanya i França conservin el pacte per evitar la fractura no cal preocupar-se excessivament. I sempre que Alemanya no vulgui imposar per la força els seus criteris a la resta d'europeus, tampoc hi haurà massa problemes. La visita de Merkel a Londres dijous passat té una gran importància perquè ha parlat amb claredat absoluta a David Cameron que pot fer un referèndum per la continuïtat a la UE l'any 2017 si guanya les eleccions. Merkel ha dit als anglesos euroescèptics que no hi haurà concessions per reformar Europa a la mida que interessi als britànics. “Vostès, els britànics, són part imprescindible d'Europa”, els ha dit. Però no poden promoure reformes a la seva mida. Europa marxa a poc a poc però no vol desfer el camí transcorregut. Pels interessos de Catalunya és fonamental que la UE sigui forta per poder promoure sortides a la confrontació política que hi ha en aquests moments amb Espanya.
