Repressió lingüística

Recentment, la Comissió de Sanitat i Serveis Socials del Congrés de Diputats de Madrid ha aprovat la modificació de la llei del 2007 de defensa dels consumidors i usuaris que permet fer-la més impositiva pel que fa al castellà. És a dir, que si no en teníem prou amb les últimes sentències del TSJC –que imposen que 25% dels continguts a les escoles catalanes es facin en castellà– ara es rebla el clau i la repressió lingüística contra el català agafa forma. És brutal constatar que en un tema tan sensible com la llengua es pretengui fer un pas enrere de més de 30 anys: això és completament injust i intolerable.

En aquest sentit, en aplicació d'aquesta legislació anticatalana, els empresaris de casa nostra estaran obligats a facilitar les informacions sobre les característiques del contracte, econòmiques i jurídiques, en castellà. En els contractes a distància, tot i que també es podran fer en una altra llengua, estaran obligats a fer-ne còpia també en castellà. Mentre el català serà opcional o segons esculli el consumidor, la versió en castellà serà obligatòria, vulguin o no vulguin les parts. És a dir, la disponibilitat lingüística deixa d'existir. Aquesta mateixa obligació serà per als contractes celebrats fora de l'establiment. Més enllà d'aquestes novetats, les empreses també estaran obligades a fer l'etiquetatge dels productes i les garanties en castellà. Segons aquesta llei, el català, en tots dos casos, es considerarà només opcional. No hi ha dubte que aquest paquet legislatiu posa en dubte l'Estatut i la llei de normalització lingüística; però és que, a més a més, amb això es demostra que la radical recentralització autoritària que porta a terme l'executiu espanyol implica una autèntica minorització de la nostra llengua catalana.

Davant d'aquestes atzagaiades espanyolistes es constata que aquest tractament lingüístic impositiu per part dels partits nacionalistes espanyols és inèdit a la resta de la Unió Europea. No hi ha cap altre precedent d'un estat europeu amb una llengua de les dimensions del català que faci aquesta política impositiva d'una altra llengua i, per contra, no garanteixi la presència d'una llengua com el català en àmbits com els contractes, els precontractes, l'etiquetatge o les garanties dels productes. És indubtable que si volem salvar el català del seu lent procés de precarització i de “llatinització” ens hem de fer respectar; i això només serà possible si som mestres del nostre esdevenidor col·lectiu.