L'exemple d'Ucraïna

La batalla campal a la capital d'Ucraïna que es va allargar durant setmanes, la repressió policial dirigida per un sàtrapa corrupte, l'estranya fugida del sàtrapa i corrupte, i el canvi de règim conseqüència d'unes pressions confuses i inexplicades han provocat la reacció de Rússia, que allarga fins a Kíev la pròpia acta de naixement. La reacció de Rússia ha estat l'habitual: un cop de mà seqüenciat en què la quinta columna russòfona o russòfila és utilitzada com a argument i pont per ocupar militarment la plaça en litigi. Potser Crimea o potser tot Ucraïna. Tot això ha posat en estat d'alarma tropes de l'Aliança Atlàntica, veïns recelosos de l'expansionisme rus, escarmentats i escaldats per la terrible experiència de la història passada i recent, i ha ressuscitat la guerra freda. El gegant tsarista o soviètic ha fet un badall i tothom té por que no es desperti. Les borses occidentals han caigut, Alemanya tem pel seu gas, Polònia per les seves fronteres i el món per la fragilitat d'uns equilibris conseqüència de l'enfonsament de la Unió Soviètica que tot just havien quedat embastats. I dit tot això, quina és la moral del cas? Quin és l'exemple que hauria de mostrar Ucraïna? En primer lloc, que els processos populars contra un règim han de quedar també confirmats per les urnes i, en segon, que qualsevol conflicte s'ha de resoldre amb l'exercici del principi bàsic de la democràcia. La conseqüència del terratrèmol que vivim és, per tant i també, que Catalunya hauria de votar en pau.