Opinió

LA GALERIA

Pagar sense diners

Cada vegada que algú paga amb targeta el banc cobra la comissió pertinent

Dècades enrere els pagesos feien tractes de paraula i les transaccions es pagaven bitllo-bitllo. Aquelles carteres botides, de les quals sovint se n'assegurava el contingut amb alguna goma elàstica, tenien un enorme prestigi. A les botigues, la liquidació al comptat d'una compra remarcable podia aconseguir algun descompte per “pronto pago”, que en dèiem. A la darrera dècada del segle passat (és a dir: ahir) no tenir una targeta de crèdit ja era una extravagància. Els assabentats deien que a l'estranger les targetes generaven confiança i que pagar al comptat resultava sospitós. Avui ja no hi ha ningú que vagi al súper amb diners ni ningú que vagi al banc en horari d'atenció al públic per obtenir-ne. Qui més qui menys ha vist pagar dos cafès i un mini de fuet amb targeta. Vostès es deuen preguntar per què els recordo aquesta obvietat amb ínfules etnogràfiques. Doncs una mica per ràbia i una mica perquè semblem rucs. Cada vegada que algú paga amb targeta (de crèdit o dèbit, tant és), el banc cobra la comissió pertinent al comerciant, que s'hi avé perquè no vol perdre vendes i ara tothom paga així. I tothom paga així perquè és molt còmode anar a comprar sense saber què et gastaràs (així pots gastar més del que tenies previst) o sense haver de passar pel banc entre 8 i 3. Per això, a banda de pagar els comerciants, la majoria d'usuaris per tenir targeta també paga unes comissions que sumades a les que paga per tenir compte deuen donar unes quantitats notables. Això sense tenir en compte les que cobren quan ens calen diners i, amb la confiança de treure'n amb la targeta, resulta que no tenim a mà cap caixer automàtic de la nostra entitat. Cansat de tot plegat, un amic meu va demanar un dia al seu banquer que li retirés la comissió de la targeta i del compte i el seu banquer li va dir que no podia, que això ara ho decideixen tot a la central. Va anul·lar la targeta (el compte no) i des d'aleshores va cada dia a les 9 a l'oficina a demanar deu euros, però com que això només ho fa ell, els bancs es fusionen i prejubilen personal i el que els queda el fan desplaçar de Girona a Barcelona per veure si s'avorreixen i pleguen perquè no necessiten ningú i tot ho fan els caixers automàtics que les nostres comissions ajuden a mantenir. Potser ens hauríem de proposar fer tots el mateix que el meu amic, però sospito que per això treballen només de matins: perquè a l'hora que hi podria anar la majoria ens trobaríem la porta pels morros i acabaríem traient la targeta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.