Fora llogaters

L'any 1994, al govern de Madrid ja feia temps que li bullia el cap perquè la llei d'arrendaments urbans vigent des del 1964 no solucionava problemes que sovint s'esdevenien entre propietaris i llogaters, tant d'habitacles com de locals. Va ser llavors quan el president Felipe González va publicar un nou text legal que volia posar-hi remei. Un dels contratemps era l'existència de contractes de duració indefinida, o sigui que no tenien fi, amb uns preus de lloguers que venien de molt antic i eren irrisoris. Suposava un dilema, perquè podia afectar tant els propietaris, obligats a cobrar preus establerts en pessetes devaluades, o els llogaters dels locals, que no podrien fer front a una actualització costosa del que venien pagant. La nova llei va buscar una solució pragmàtica, posant límits a la durada dels lloguers establerts abans del 9 de maig del 1985 i establint dues opcions: o els inquilins es posaven d'acord amb els amos de locals i actualitzaven preu i condicions del lloguer o, en cas contrari, al cap de vint anys el lloguer s'extingiria. Vint anys! Semblava un període llarguíssim, durant el qual s'esdevindrien molts canvis. El text d'aquella llei abastava també altres aspectes dels arrendaments i encara és vigent.

Vet aquí, però, que aquell termini que semblava tan llunyà –vint anys– es complirà el dia 31 de desembre d'enguany. El temps fuig de pressa i ara ja hi som. Determinats llogaters que no van estar d'acord a actualitzar llavors els seus contractes es poden veure al carrer, dintre d'uns mesos. Alguns s'han espavilat canviant de local, d'altres han tancat portes, o senzillament s'han mort. Però queden molts petits comerços que poden veure afectada la seva continuïtat. Aquestes botiguetes de barri on unes famílies han malviscut dels minsos ingressos que els comporta un establiment de cara als seus veïns poden veure's tancades si no arriben a un acord amb el propietari, que no sempre serà senzill d'aconseguir.

El que no va poder preveure aquella llei és la situació actual: llavors, en un context d'expansió econòmica, faltaven locals. Però ara el sentit és invers: el que sobren són locals i el que falten són arrendataris. Desitgen els propietaris que els llogaters no marxin perquè poden tardar molt a trobar-ne d'altres! Els preus dels arrendaments han baixat radicalment i, així i tot, és trist l'aspecte que ofereixen carrers principals de pobles i ciutats amb un seguit de locals buits que passen mesos i anys sense que ningú s'interessi per ells, afegit al constant degoteig de noves buidades de comerços.

Sobretot, amb el contrast de
les constants declaracions dels po-lítics que no es cansen de dir que “ara sí!” l'economia es recupera,
un mes darrera l'altre!