Ara torno
No es distreguin calculant
El procés cap a la independència és una empresa prou grossa perquè els nostres polítics no es distreguin amb altres activitats. També requereix fermesa, grandesa i generositat, que resumidament vol dir posar els interessos col·lectius davant dels partidistes i particulars. Els partits partidaris que els catalans puguin votar no només estan d'acord en això, sinó que ho prediquen. I més d'una vegada han actuat en conseqüència. Ara bé, el temps va passant i no apareixen facilitats, més aviat al contrari. Per això és pertinent que de tant en tant ens preguntem: continuen tenint fermesa, grandesa i generositat?
Em fa l'efecte que no tanta com cal, si més no veient l'oportunitat que han deixat escapar d'aprofitar les pròximes eleccions al Parlament europeu per llançar al món un missatge d'unitat. Per això també tenia ganes de sentir el president Mas, i el vaig escoltar a l'entrevista que Jordi Basté li va fer divendres a RAC1. Em va reconfortar poder-li reconèixer la fermesa necessària per mantenir el rumb del procés. Mentre ja hi ha qui busca alternatives a un referèndum el 9-N, ell hi continua situant una consulta. I sobre les tramposes ofertes de diàleg de Rajoy va respondre amb la claredat i la contundència necessàries: no hi haurà diàleg mentre la condició per establir-lo sigui la retirada de la proposta de consulta. També va despatxar bé Monago i la seva pantomima de les balances fiscals: “La ignorància sol ser molt atrevida.”
I va tornar a fer una apel·lació a la suma de forces i al suport mutu entre la gent i els partits que estan per la consulta. Per això aquí es va mossegar la llengua quan no va voler dir el que pensava de la negativa d'ERC a formar una coalició electoral a les europees. El que potser li hauria agradat dir i no va dir va ser que ERC, veient que les enquestes la fan créixer, ha decidit, en lloc de diluir-se en una coalició d'interès col·lectiu, consolidar i ampliar la intenció de vot llançant les xarxes cap als desencantats del PSC. Que vol ocupar la nova centralitat, que vol ser un partit de govern abans de governar. Legítim? Sí. El més convenient? Segurament, no. El creixement de les expectatives d'ERC, com les altres vegades, va lligat a la seva posició inequívoca per la independència. I pot ser descens si, com altres vegades, té altres prioritats. La prioritat de país, ara, és fermesa, grandesa i generositat. La gent ho té clar. I els partits no s'haurien de distreure.