Policies o imbècils

No sé qui és María Jesús Cañizares. Fa 35 anys que faig periodisme a València i a Barcelona. Encara no sé qui és María Jesús Cañizares. O no faig bé el meu ofici o no paga la pena. Em diuen que aquesta senyora fa de delegada de l'ABC. Enhorabona. Des d'aquesta previsible posició ahir escrivia en una columna de pa sucat en vinagre: “Hem heretat el cap de premsa del president Mas, Joan Maria Piqué, que fa uns dies se'n va anar a sopar amb el vicepresident de l'entitat independentista Òmnium Cultural, Vicent Sanchis. Imagino que es tractava d'una reunió de feina, perquè les despeses van ser a càrrec de la Generalitat. Però no van deixar propina. Lleig...” Senyora Cañizares, vostè, que no sé si fa de periodista a Barcelona, hauria de saber que jo sí i que el senyor Piqué també. Vam treballar durant anys en aquest mateix diari –no l'ABC, l'Avui– i mantenim una bona amistat. La mateixa que sostinc amb altres col·legues d'altres mitjans. Amb vostè, no. Amb el senyor Piqué, de tard en tard, sopem, i pago jo. O paga ell. A la valenciana. Vostè paga quan va a sopar amb amics o s'ho parteixen? Hi ha gent que compta els plats... No va pagar ningú més. I vostè, com és que menteix? Li n'ha informat, malament, la policia, o no sap res de res? És com allò de les fotos de carnet dels trenta jutges o és que li agrada fer de reportera intrèpida? Per aquesta incursió en la vida privada dels altres la podríem demandar. O s'estima més convidar-nos a sopar i deixar propina? Això sí, pagant l'ABC...