Margallo somia en un Margalló?

Espa­nya sem­pre ha estat al cap­da­vant de l'explo­ració espa­cial. Quan el 1982 els nord-ame­ri­cans van llançar ET, l'extra­ter­res­tre, la res­posta dels espa­nyols va ser: El ETE y el OTO, dels side­rals ger­mans Cala­trava. No es poden enten­dre les decla­ra­ci­ons de Mar­ga­llo (“Una Cata­lu­nya inde­pen­dent vaga­ria per l'espai exclosa de la UE pels segles dels segles”) sense aquest docu­ment clau en la for­mació d'un repre­sen­tant de mons exte­ri­ors. De fet, la vida de Mar­ga­llo està lli­gada a l'infi­nit. Surt a la llum solar el 1944 i, mira, al mateix temps Islàndia salta a l'hiperes­pai en posar fi a la seva relació amb Dina­marca. Abans, el seu besavi (guerra del Mar­ga­llo, 1893-1894) i el seu oncle-avi (Bata­lla d'Annual, 1921) van veure com els rifenys del Mar­roc s'enlai­ra­ven del colo­ni­a­lisme espa­nyol. El minis­tre és un pres­tigiós científic de l'èter. Per això des de Copèrnic ningú havia demos­trat aquest fet revo­lu­ci­o­nari: la cata­la­ni­tat de l'Uni­vers. Som uni­ver­sals, som cen­tre, però sem­pre se'ns ha con­dem­nat com si fóssim un Gali­leu que ven teles­co­pis tru­cats. El model cos­mològic de Mar­ga­llo rea­firma la nos­tra tra­dició uni­ver­sa­lista. Sens dubte s'ha ins­pi­rat en Fre­de­ric Pujulà, intro­duc­tor i difu­sor d'una llen­gua uni­ver­sal com l'espe­ranto, i escrip­tor de la pri­mera novel·la de ciència-ficció en català (Homes arti­fi­ci­als, 1912). Mireu a l'espai: “Aquí el Sol lluu per a tot­hom, perquè ens sen­tim ger­mans, fills del mateix món, homes for­mats de la mateixa substància, cata­lans fills de Cata­lu­nya, no ja des­cen­dents de tal o qual nis­saga, sinó des­cen­dents i fills de les nos­tres pròpies obres, dels nos­tres pro­pis actes, de la nos­tra pròpia i digna manera d'ésser que ens qua­li­fica i ens dóna un lloc en la gran Assem­blea Inter­na­ci­o­nal. Per això som fills del Món, fills de Cata­lu­nya i fills de nosal­tres matei­xos.” Velo­ci­tat de cre­uer. Ens diri­gim al pla­neta Mar­galló, terra de les famo­ses pal­me­res i pàtria del gran astrònom Mar­ga­llo. Amb les fulles dels mar­ga­llons fa escom­bres per escom­brar la pols còsmica. Se'l veu feliç. Com nosal­tres.