Els “experts”

Això de tenir una colla d'“experts” perquè entomin les trompades està molt bé. Ahir tothom parlava dels “experts”, eminentíssims catedràtics d'economia a qui el govern de l'Estat va encomanar fa temps una reforma fiscal, com si es tractés d'un magma asèptic. Oh, els experts! Ah, els experts! Qui més qui menys s'enfadava amb els “experts” com si fossin uns cirurgians que han operat el ronyó equivocat. Responsables dels seus actes i dels seus errors. I no, senyors. Els “experts”, com tot en la vida, fins i tot els eminentíssims doctors en física quàntica, tenen uns encàrrecs concrets i obeeixen a uns interessos marcats. No és exactament igual treballar per a la Creu Roja que per a la CIA. Ni per a Putin que per a Obama. Els “experts” que ha contractat el govern espanyol tenien unes directrius ben clares. Han de quadrar números perquè Mariano Rajoy pugui dir que ha rebaixat els impostos sense fer-ho. És a dir, perquè mantingui o, pitjor encara, augmenti els ingressos tributaris mentre proclama que ha rebaixat l'impost de la renda. I per això els “experts” en fiscalitat han trobat una sortida compensatòria que podria haver ideat un expert peixater: reduir l'IRPF i augmentar l'IVA. Collons amb els experts! I de pas i de regal, com que Rajoy vol una administració centrípeta, els “experts” han sentenciat que els impostos autonòmics són una llanda i que tot això s'ha de “racionalitzar” cap al centre. Els “experts” de Rajoy tenen més morro que gepa. I els paguem entre tots, els “experts”.