Notaris

La tradició d'anar al notari és prou llarga a Catalunya. Fins i tot utilitzats en la política recent com a eina per reforçar la credibilitat de les intencions pactistes. El notari com a home de fe, com a certificat de la veritat. Encara que ja sabeu que les lectures de notari sovint són d'una velocitat que ni a Rússia per abraçar Crimea. És clar que abans de la lectura hi ha la feina de l'escriptura de l'objecte de fe. Als historiadors això els ha permès recuperar alguns dels aspectes de la vida quotidiana, aquells que ens diuen com era el dia a dia ciutadà i que no trobem als llibres dels fets. Al costat de batalles, pactes, lleis, de reis i de conquestes, hi ha la vida de tots els que les patim.

L'home de Catalunya que deu haver passat més pel notari és l'Albert Garcia Espuche, lliurat en cos i ànima a recuperar les històries dels ciutadans anònims del segle XVIII. Després de l'admirable, gegantí i monumental treball que ja va publicar a La ciutat del Born, de la seqüela Barcelona 1700, i de supervisar tota la sèrie de monografies editades amb l'Ajuntament, aquesta setmana han presentat la de la indumentària, i acaba de publicar una altra veritable joia bibliogràfica: Una societat assetjada. I de debò que no us podeu perdre aquesta delícia, sobretot sabent que darrere del llibre hi ha una feinada de por. L'Albert Garcia Espuche ha consultat 1.200.000 actes notarials. I d'aquí en surt aquest recull que retrata la vida dels 414 dies de setge dels barcelonins durant la guerra de Successió. I és que en aquella època qualsevol fet significatiu era registrat per un notari, fins i tot sota les bombes. Casaments entre persones del mateix gremi, testaments com el de Josep Bolló, el fill del qual va dibuixar les estructures de defensa on va morir ell mateix, o l'acord entre el botiguer de Reus Pau Madronyo i Josep Oliva, fuster de Barcelona, el 10 d'octubre de 1714, perquè li fes un teler. I així milers de vides acabades sota les bombes, trencades per l'exili, bastides amb acte de fe.