Mestre Sellarès

Els qui hem tin­gut la sort de néixer en democràcia com­par­tim una certa fas­ci­nació per la lluita anti­fran­quista. La gene­ració dels nos­tres pares ens ha par­lat sem­pre de la clan­des­ti­ni­tat amb una aurèola d'èpica fent-nos sen­tir, en certa manera, que si no havíem cor­re­gut davant dels gri­sos ni havíem estat mai a la presó per defen­sar la llen­gua, hi havia coses que no podíem enten­dre.

Hi ha hagut un home, però, que lluny de diri­gir-se als joves exhi­bint pedigrí anti­fran­quista, ha tre­ba­llat sem­pre per trans­me­tre'ls l'espe­rit de la lluita política: el patri­ota Miquel Sellarès, un dels pro­ta­go­nis­tes de la Tran­sició.

Sellarès ha entès el mes­tratge polític en el sen­tit més clàssic. Va apren­dre la militància política al cos­tat de Benet, de Pujol, de Guti, de Cah­ner, de Pallach, de Jordi Car­bo­nell. I ha dedi­cat la seva vida a trans­me­tre-la als qui podríem ser els seus fills. Des de l'Opinió Cata­lana impul­sava tro­ba­des per a joves on l'únic requi­sit per assis­tir-hi era tenir menys de 25 anys. Ell ha fet que dese­nes de joves que avui tenen càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat a les ins­ti­tu­ci­ons i enti­tats del país ens coneguéssim i con­nectéssim més enllà de la nos­tra ads­cripció política a les sigles dels par­tits.

Sellarès és per nosal­tres una lliçó magnífica de la Tran­sició. Explica amb hones­te­dat els clarobs­curs de la lluita anti­fran­quista. La importància de l'Assem­blea de Cata­lu­nya però reco­nei­xent-ne les dis­fun­ci­ons inter­nes. L'angoixa a la Model després de la detenció dels 113, però adme­tent que la vida dels pre­sos polítics era més pas­sa­dora del que s'ha vol­gut fer creure. La Diada de Sant Boi, la mani del milió, el pri­mer govern de Pujol... Amb el bo i el dolent. Ara que s'ha jubi­lat ho explica a les seves memòries polítiques, un lli­bre que he tin­gut la sort de viure de prop. Gràcies, mes­tre Sellarès, per recon­ci­liar-nos amb tota una gene­ració que ens trac­tava amb dis­plicència.