Crònica de l'espai exterior

Tercer any de viatge interestel·lar de la nau ‘Catalònia' per l'espai exterior. Els catalans ens comencem a acostumar a viure amb tanta pau i tranquil·litat. Després de segles de viure sota un règim de submissió militar, legal i política que ha practicat sistemàticament l'insult i el menyspreu, l'adaptació a la vida tranquil·la no és fàcil. Tampoc no ho és deixar de fumar. Però totes dues coses són indubtablement bones per a la salut física i mental. Ja queda poca gent que necessiti assistir a les sessions de teràpia audiovisual d'insults de l'entranyable Margallo, d'intervencions surrealistes de Rajoy, de mentides irrealitzables de Rubalcaba, d'invectives identitàries de Wert, de fantasies xenòfobes de Monago o d'amenaces de confrontació patrocinades per Aznar, entre altres teràpies. Cada vegada són menys dosis i més petites les necessàries.

L'Assemblea Nacional Catalana també ha culminat, no sense un gran esforç, l'adaptació a la nova situació. Ja s'ha encarregat dues vegades d'organitzar la commemoració de la Diada de la Sortida a l'Espai Exterior. El primer any i el segon van ser encara amb un cert aire més reivindicatiu que festiu, comprensible venint d'on veníem. Però per aquest any acaba de presentar l'acte central, de caràcter eminentment festiu: es tracta de l'escenificació multitudinària d'un cop d'estat. Com en els antics pessebres vivents que es feien a la Terra, hi haurà l'escena central al Parlament, amb la irrupció d'un càrrec subaltern de les Forces Armades, i ocupació d'organismes públics i desfilades de tancs a les principals ciutats de la nau interestel·lar.

Per cert que al Parlament ja no queda cap diputat que tingui pendent cap causa amb la justícia, després d'un procés de relleu implacable de tots els que estaven sota sospita a partir de la creació de partits polítics nous de trinca.

I ara el govern torna a promoure un altre referèndum per decidir si, per la insistència de la Comissió Europea, la nau interestel·lar Catalònia accepta finalment integrar-se a la Unió Europea, que a més ofereix un espai cèntric i amb bon clima on establir l'Estat català. Però ja ha sortit dues vegades que no i la nau interestel·lar Catalònia continua vagant feliçment per l'espai exterior.

I per acabar, permetin-me que els ho digui: per un futur còsmic i feliç, no afluixem.