Manos Limpias

Com que l'estranya confraria que es refugia en la pretensió impossible de tenir les mans netes s'ha querellat obstinadament contra jutges, polítics i membres de la família reial, hi ha una estúpida i pretesa esquerra antisistema que els ha rigut les gràcies en algun moment. Com es poden riure les tombarelles a un parasindicat encastat dins el poder judicial i amb simpaties poc amagades per tot el que sigui reacció és un misteri difícil d'entendre.

Quan Franco va anunciar, el 1968, que reconeixia la independència de la Guinea espanyola fins aquell moment, un advocat més bèstia encara que ell el va denunciar davant els tribunals pel que considerava una traïció a la unitat de la pàtria. N'hi havia que eren més franquistes que el mateix Franco. A cap demòcrata amb dos dits de front se li va acudir en aquell moment agrair el gest al denunciant. Es fa molt complicat entendre les complicitats amb Manos Limpias en territori presumptament progressista. Amb la divisa de la lluita contra la corrupció, durant molt de temps aquest col·lectiu es va definir per perseguir el nacionalisme basc. Separatisme, en deien ells. Ara centren esforços i recursos a combatre judicialment el sobiranisme català. S'han querellat contra el president Artur Mas i apunten a l'Assemblea Nacional Catalana.

No calien aquestes noves proeses per definir-los; però, en tot cas, a partir d'ara qualsevol persona sensata hauria de mirar aquests senyors, habitualment anònims, amb una desconfiança extrema. Tan extrema com ells.