Sense obres de Picasso

Sem­bla que bufen mals vents a Horta de Sant Joan. El Cen­tre Picasso de la Terra Alta ha vist com min­vava osten­si­ble­ment el nom­bre de visi­tants. Molts s'han dece­but per no haver-hi tro­bat cap ori­gi­nal del pin­tor. S'ha de ser curt de gam­bals per creure que hi haurà obres de Picasso autènti­ques a l'antic hos­pi­tal d'un poble enfi­lat en un turó i per­dut en el racó extrem d'una vall. A Horta mai no van pen­sar a fer un altre museu Picasso, sinó una experiència dis­tinta, més ori­gi­nal i pot­ser més reve­la­dora.

Picasso va fer dues esta­des a Horta. La segona, veri­ta­ble­ment trans­cen­den­tal, va ser de qua­tre mesos, el 1909. Feia dos anys que havia començat a París l'aven­tura del cubisme i Bra­que estava inven­tant l'estil que seria el pare de totes les tendències abs­trac­tes. Els fruits d'aque­lla estada de Picasso són setanta obres que inves­ti­guen la geo­me­tria secreta del poble i la seva quarta dimensió: un oli titu­lat La mun­ta­nya de Santa Bàrbara; peces de renom uni­ver­sal, com ara La bassa i La fàbrica, i d'altres, totes pre­ce­di­des d'esbos­sos al lla­pis i a la ploma.

A la sor­tida del Cen­tre d'Horta, el visi­tant pot com­pro­var fins a quin punt el pai­satge que con­tem­pla va ser la font de la ins­pi­ració del pin­tor. En la història de l'art con­tem­po­rani abun­den els pai­sat­ges físics con­crets que fan néixer nous cor­rents artístics. Una sor­tida del sol al port de Le Havre va ser, a mans de Monet, l'inici de l'impres­si­o­nisme; Matisse i Derain van crear el fau­visme a par­tir de la llum i els colors ruti­lants de Cot­lliure, i Sou­tine va pin­tar els plàtans altíssims de Ceret, incli­nats per la tra­mun­tana, posseït per la febre expres­si­o­nista. També Picasso, fas­ci­nat pels volums cúbics i encas­te­llats sobre l'ocre eixut dels camps res­secs d'Horta, va crear algu­nes de les obres cab­dals del cubisme. El Cen­tre Picasso d'Horta ense­nya aquest procés amb facsímils, però amb una eloqüència pedagògica insu­pe­ra­ble. Així queda jus­ti­fi­cada la seva existència i hau­ria de que­dar garan­tida la seva super­vivència.