Poma i morrut

Magnífic el 30 Minuts que TV3 va dedicar diumenge passat a l'animalet que ha devastat els arrossars d'un marge sencer del Delta de l'Ebre. Es diu caragol poma – en fonètica occidental–, potser per la tirada que té la closca a la fruita en qüestió, s'alimenta de brots tendres d'arròs, es reprodueix com els insectes i ha portat a la ruïna centenars de famílies pageses de la zona. El reportatge resseguia durant les darreres tres estacions de l'any la lluita desesperada de l'home contra la bèstia, la impotència humana contra una plaga irrefrenable. L'espècie, com el silur, peixot enorme que s'ha fet l'amo del mateix Ebre, o les cotorres argentines que infesten la Diagonal de Barcelona, és exòtica i invasora. Abrasiva. Procedent d'entorns molt més hostils, es reprodueix amb alegria sense depredadors que la controlen. Un desastre. La desesperació dels arrossaires del Delta és semblant, salvades totes les distàncies, a la dels treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona, que veuen com les palmeres es dobleguen devorades per l'escarabat morrut. Plagues modernes, en podríem dir. Com abans la vinya va patir la fil·loxera o la taronja la mosca blanca. Contra les plagues hi ha els insecticides, que en els darrers anys han estat qüestionats pels defensors de l'agricultura ecològica. Una economia agrícola productiva i a escala demana que la sulfatin com el cos humà necessita els antibiòtics. Hem viscut massa miratges, hem estat massa badocs i hem patit massa llunàtics. Encara ens passa poc.