Prat de la Riba, Roca i Farreras
El centenari de la Mancomunitat és l'efemèride d'aquest 2014 més vinculada a la concreció del procés sobiranista. On el Tricentenari posa la mitologia i la gènesi dels greuges amb Espanya, la Mancomunitat situa l'antecedent de la construcció d'un país modern amb estructures d'estat al servei real i efectiu de la ciutadania. El concepte d'administració pública en la Catalunya d'avui és deutor de Prat de la Riba.
Paral·lelament, el procés d'emancipació iniciat fa dos anys incorpora un altre referent ideològic potser menys conegut però igualment important en la construcció de l'ideari sobiranista. Quan Mas o Mascarell reivindiquen la marxa paral·lela i indestriable dels aspectes nacionals i socials; quan Esquerra accentua aquest plantejament amb el seu independentisme progressista de llarga tradició; quan la CUP i, també, ICV defensen la llibertat nacional com a motor de canvi social, tots aquests plantejaments conflueixen en el pensament i llegat de l'oblidat pare de l'independentisme modern, Josep Narcís Roca i Farreras (Barcelona 1834-1891). Agitador federalista de primera hora, Roca i Farreras va constatar un segle abans que el PSC que el model federal a Espanya és més utòpic que la independència. Va escriure un opuscle titulat La nacionalitat catalana vint anys abans que Prat de la Riba, va ser un ateu declarat i alhora defensor a ultrança de la preservació del patrimoni artístic religiós. Va ressuscitar la idea dels Països Catalans i el 1871 va defensar per escrit l'opció independentista batejant-la com a “patriotisme social”, vinculant indestriablement el nacionalisme al progrés, a la societat civil i a la internacionalització. Per a algun sobiranista d'avui pot resultar massa radical; per als radicals, un anticlerical massa tou; però és indiscutible que en Roca conflueix el comú denominador de la Catalunya pel dret a decidir. Prat i Roca, el seny i la rauxa del procés.
