Votem-ho tot!

Ahir Barcelona vivia allò de “la festa de la democràcia” en esclat primaveral. N'hi havia que destriaven entre candidats socialistes oficials i oficials de Nou Barris per decidir qui es batrà per l'alcaldia de Barcelona. Aquesta vegada fins i tot amb traductors d'àrab i d'urdú (el tamazic, pel que es veu, encara no ha assolit la categoria necessària) per no repetir l'espectacle del potet d'una setmana enrere. En un altre escenari de la ciutat la junta del Barça intentava superar la pallola roselliana fent també decidir al soci la fila que farà el nou Camp Nou i si els pagans els fan confiança per entrar en una aventura de 600 milions d'euros. Pertot arreu hi havia urnes i paperetes. I qui volia i podia decidia, i no passava res. Com ha de ser. Perquè en aquesta part civilitzada del món les discrepàncies o les incògnites es resolen votant. Encara que ací no es vota tot perquè, també ahir, l'Assemblea Nacional Catalana desgranava un rosari d'actes reivindicatius que culminaran el 9 de novembre. Aquell dia, amb el suport de la gran majoria del Parlament, Artur Mas haurà convocat un referèndum que l'autoritat incompetent diu que no permetrà. Si els catalans poden decidir obres al Camp Nou i el candidat socialista a l'alcaldia incerta de Barcelona –que, sense el perdó del senyor Pla, no deixen de ser dues collonades–, per què no poden decidir el seu futur? Com és que el Barça o el PSC poden convocar a urnes i no ho pot fer el president de la Generalitat? Terra baixa, aquesta...