Votem-ho tot!

Ahir Bar­ce­lona vivia allò de “la festa de la democràcia” en esclat pri­ma­ve­ral. N'hi havia que des­tri­a­ven entre can­di­dats soci­a­lis­tes ofi­ci­als i ofi­ci­als de Nou Bar­ris per deci­dir qui es batrà per l'alcal­dia de Bar­ce­lona. Aquesta vegada fins i tot amb tra­duc­tors d'àrab i d'urdú (el tama­zic, pel que es veu, encara no ha asso­lit la cate­go­ria necessària) per no repe­tir l'espec­ta­cle del potet d'una set­mana enrere. En un altre esce­nari de la ciu­tat la junta del Barça inten­tava superar la pallola rose­lli­ana fent també deci­dir al soci la fila que farà el nou Camp Nou i si els pagans els fan con­fiança per entrar en una aven­tura de 600 mili­ons d'euros. Per­tot arreu hi havia urnes i pape­re­tes. I qui volia i podia deci­dia, i no pas­sava res. Com ha de ser. Perquè en aquesta part civi­lit­zada del món les dis­crepàncies o les incògni­tes es reso­len votant. Encara que ací no es vota tot perquè, també ahir, l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana des­gra­nava un rosari d'actes rei­vin­di­ca­tius que cul­mi­na­ran el 9 de novem­bre. Aquell dia, amb el suport de la gran majo­ria del Par­la­ment, Artur Mas haurà con­vo­cat un referèndum que l'auto­ri­tat incom­pe­tent diu que no per­metrà. Si els cata­lans poden deci­dir obres al Camp Nou i el can­di­dat soci­a­lista a l'alcal­dia incerta de Bar­ce­lona –que, sense el perdó del senyor Pla, no dei­xen de ser dues collo­na­des–, per què no poden deci­dir el seu futur? Com és que el Barça o el PSC poden con­vo­car a urnes i no ho pot fer el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat? Terra baixa, aquesta...