La columna
G. Eiffel a Catalunya
Aquest any se'n compleixen 125 de l'erecció de la torre Eiffel, i fa quatre mesos que s'esqueia el 90è aniversari de la mort del seu creador, l'enginyer Alexandre-Gustave Eiffel, precoç constructor de ponts metàl·lics que són l'exponent inconfusible de la seva tècnica i del seu estil, com els de Bordeus sobre el Garona, de Porto sobre el Duero i de bona part de la xarxa de ferrocarrils francesos.
Tot i que Eiffel va bastir obres importants en diversos punts de la península Ibèrica, l'únic rastre del seu pas per Catalunya el va deixar a Girona. Entre el 1876 i el 1877 va obtenir l'adjudicació de fins a vuit ponts a la ciutat en els quatre rius, els uns per al pas dels trens i els altres per als pas de vianants. Destaca poderosament entre tots la gran gàbia del pont cobert de l'Onyar, batejat com el de les Peixateries i conegut vulgarment com el pont de Ferro, substitut d'una fràgil passera de fusta vermella que conduïa a l'edifici on es venia el peix a la ciutat. Va ser construït amb material portat expressament de França, d'acord amb el resultat d'una subhasta municipal per un import de 19.000 pessetes que finalment es van convertir en 22.000. Es conserva el document que va signar personalment Eiffel per garantir el compliment del contracte, i una placa col·locada a la barana certifica la seva paternitat. En aquelles mateixes dates començava a alçar-se la torre parisenca que esdevindria una icona universal, però encara tardaria un parell d'anys a acabar-se. Mentrestant, aquest pont enllestit en sis mesos oferia a Catalunya un tast del progrés francès. Mirador privilegiat de la ciutat fluvial, s'ha convertit amb el temps en un atractiu turístic i un referent de fotògrafs com ara Miquel Ruiz, cineastes com ara David Trueba i literats com ara Blai Bonet i Joan Margarit.
Ara, amb el TAV, tenim París més a prop que mai. Però si el temps, la feina, els diners o la salut no ens permeten d'anar-hi, sempre ens quedarà el pont de les Peixateries.
