Sense novetats al front d'Espanya

orre la brama que el PP vol aprofitar el debat de dimarts vinent al Congrés i la presència de tres destacats representants del Parlament de Catalunya per presentar l'oferta que farà trontollar la unitat d'acció dels catalans en el procés sobiranista, allò que fa mesos que pensen que passarà, però que no acaba de passar mai. (Els catalans, aquest cop, fins trenquem els nostres tòpics de sempre!) Serà –si s'esdevé el cas, que ja és demanar molt– i com no pot ser d'altra manera –hem comentat a bastament en aquesta columna setmanal el nul marge de maniobra del govern espanyol– una oferta ben migrada que ni s'acostarà de lluny al pacte fiscal d'urgència que el president Mas i el Parlament van exigir el setembre de 2012. Diu la brama que Madrid vol aprofitar la reforma del sistema de finançament autonòmic per singularitzar el cas català. Res, tot plegat, ja s'ho poden imaginar. Quatre engrunes que, a hores d'ara, només poden servir perquè agafin una mica d'aire els pocs partidaris que queden de terceres vies, pactes fiscals i acords diversos amb una Espanya que diu que ens estima molt, però que, en el fons, continua fent tot el possible perquè l'engeguem a dida. És a dir, no només no ens estima, sinó que cada dia n'està més fins al capdamunt de la manera diferent que tenim de veure les coses. A Espanya, la diversitat no agrada gaire, ja se sap. Però això tampoc no és nou. Sense novetats al front d'Espanya, doncs, i ni se n'esperen. Perquè pensar que amb una minsa millora del sistema de finançament s'aconseguirà alguna cosa vol dir que el PP, i el PSOE, continuen sense entendre-hi res del que passa a Catalunya, on a la gent, com encertadament va escriure Pere Quart, ja “no l'alimenten molles, sinó que vol el pa sencer”. I no estem parlant només de diners, sinó d'un munt d'altres qüestions que a Madrid continuen ignorant, com el respecte a la llengua i la cultura catalanes. Allà, però, continuaran aferrats a la sagrada Constitució i negant la més mínima possibilitat que els catalans puguem decidir el nostre futur. Dimarts vinent, doncs, nou acte al Congrés. Nova demostració de menysteniment i incomprensió espanyoles. Mentrestant, la gent va fent via. I això sí que és important!

C