Qui interpreta els intèrprets que mal interpreten?

quan vaig veure que el president Mas declarava per videoconferència i en castellà en el judici pel setge al Parlament em va cridar l'atenció. I em va divertir molt que el president hagués d'explicar que l'helicòpter no només l'agafava quan manifestants malgirbats l'espantaven sinó que també va volar-hi un cop per anar a donar uns premis “al concurso de vacas frisonas de la feria de Campllong”, on el perill de rebre una coça o una tussada del bestiar condecorat devia ser pràcticament nul. Però ara he entès per què no es va arriscar a parla en català. Es va curar en salut per evitar que li passés com als diputats que ho van fer traduïts per una intèrpret de català, que les engaltava de cavall estant i que no n'ensopegava ni una. La traductora oficial de català, romanesa de naixement, va interpretar que si Montserrat Tura deia que havia arribat a quarts de nou al Parlament ho havia fet a las nueve y media. El diputat que va rebre “un cop per davant”, va sentir com ella deia que l'havia rebut por detrás. Una diputada que va testificar que a ella li havien llençat una bossa d'escombraries es va esgarrifar quan va sentir que li havia caigut al damunt un saco de escombros, que ha de ser molt més pesat. Els anys tampoc els encertava ni per casualitat, la traductora, que va convertir el judici en una mena de joc dels disbarats. Fa riure però fa pena. I preocupa. En aquest cas, en realitat tots els traduïts detectaven els desencerts de la poliglota perquè qui més qui menys tots saben, o si més no entenen, el castellà. Però, i quan l'acusat o usuari de la justícia parla una llengua de països llunyans i recòndits? Qui garanteix que el traductor és fidel al missatge? Jo una vegada vaig ser present en una declaració d'un xinès davant d'un policia. El policia li va fer una pregunta. El traductor va parlar i el declarant va xerrar ben bé dos minuts. En acabar, el traductor va traduir: “Ha dit que no.” El policia es va estranyar (i jo pla!) que amb aquella loquacitat que gastava el xinès només hagués dit “no”. Però el traductor no va aportar ni una paraula més enllà del “no”. I final de l'interrogatori. I per contra, he vist més d'una vegada com un acusat que jo he sentit parlar en català correctíssim i castellà ben fluid, es fa traduir del francès o de l'àrab en els judicis. El món al revés.

Q