Duran, “molt clarament”

Una de les incògni­tes que més rumors han escam­pat dar­re­ra­ment en la nos­tra traca de cada dia té nom propi i soci­al­cristià. O demo­cra­ta­cristià, perquè la falsa semàntica ens perd. El nom propi és el de Josep Antoni Duran i Lleida. Fa mesos que a Bar­ce­lona cor­ren mol­tes bra­mes que l'impli­quen. La pri­mera és que Mari­ano Rajoy ha dis­se­nyat un pla con­sis­tent a recrear Unió del Poble Navarrès a Cata­lu­nya amb el PP i Unió Democràtica. Una nova opció política, marca blanca autonòmica, “cata­la­nista i espa­nyola”, amb la “cen­tra­li­tat” en el punt de mira, inte­grada pel nucli dur del seu par­tit, alguns diri­gents d'Unió i escassíssims de Con­vergència, i lide­rada per Duran. Ànims, Duran! La segona diu que aquesta nova força comp­ta­ria amb el suport logístic d'alguns grups impor­tants i autòctons de comu­ni­cació, pro­fun­da­ment inqui­ets amb el procés que vivim, i amb l'econòmic de dues enti­tats finan­ce­res més que potents. Poca broma, que van forts. La ter­cera és que és el mateix Duran qui sos­pe­sarà el moment oportú per des­lli­gar-se de Con­vergència, o de CiU, i impul­sar el nou arte­facte. Tot això fins ara eren espe­cu­la­ci­ons més o menys interes­sa­des, però a par­tir d'ahir la insi­nu­ació es con­creta. Perquè va ser ahir en l'infame pro­grama Her­rera en la onda que el líder d'Unió va cer­ti­fi­car: “Si CiU es pre­senta a unes elec­ci­ons amb l'objec­tiu de decla­rar la inde­pendència, crec que alguns ens ho hau­rem de pen­sar molt clara­ment.” Més clara­ment no pot ser. Duran, com Mas, ha posat data... i res­posta.