Pasqua abans de Rams

Els amics de les Aules Universitàries de Girona organitzen una sèrie de conferències a la Casa de Cultura i fa pocs dies em van convidar perquè hi parlés sobre Què volen dir quan diuen que sortim de la crisi i, per mi, la conclusió més clara és que ens volen dir que hem entrat en un període electoral. És lamentable, però tradicionalment sembla que en període electoral els governs i tots els polítics entren en una mena de carnestoltes on tot és permès. Ni la mesura, ni l'objectivitat, ni la veritat no són pròpies d'aquest temps de borratxera. Hem entrat en el temps dels gran sofismes i del populisme. La qüestió única és “vendre” el candidat, costi el que costi, fins i tot la credibilitat. Lamentablement, en aquesta època, la veritat no ven.

Però aquest país no canviarà per més que el govern ens digui que canvia, la realitat es pot emmascarar però mai canviar, i nosaltres hauríem d'aprendre a destriar el gra de la palla i ser molt més responsables a l'hora de votar. Veiem com cada dia el nostre país supura per tot arreu la corrupció, i malgrat això, els partits i el polítics corruptes continuen gaudint de majories confortables. I és aquesta realitat la que ens hauria de fer reflexionar perquè, que això passi només és culpa nostra, que som qui els vota.

¿Com podem dir seriosament que, com a país, sortim de la crisi si encara gastem 60.000 milions més dels que ingressem, i els hem d'anar a manllevar? Com podem dir sense sentiment de culpa que comencem a sortir del túnel si Espanya ja deu l'equivalent al que guanya en tot un any i amb tendència clara a anar pujant? Després del carnestoltes que hem viscut alegrament i dissipadament, no serà fàcil arribar al Diumenge de Resurrecció. O és que algú pensa que recuperar els llocs de treball de construcció i la gran desfeta industrial amb pèrdua d'empreses i els seus milers de llocs de treball és tan fàcil? Seria bo que els que ens diuen que sortim de la Setmana Santa econòmica i ens encaminem cap al Diumenge de Glòria ens diguessin en quins sectors i empreses pensen col·locar els prop de sis milions de desocupats si encara avui ningú no pot assegurar que no tinguem més ensurts en el sector financer ni en altres empreses importants?

És cert que el PIB pot ser positiu i tot indica que ho serà, però crear expectatives que la crisi s'acaba em sembla pot ètic pensant en les persones que la pateixen amb duresa. I ningú no ens parla que el nostre país, si no canviem molt les coses, s'encamina cap al model de país dual del tercer món: amb una minoria amb treball i recursos, i una majoria que viurà de la subvenció i sense esperança de trobar feina.

Ja fa molts anys que entre tots hem contribuït a la destrucció de llocs de treball, un fet que va quedar amagat per la bombolla immobiliària i que n'ha retardat la visibilitat. Però quan tots nosaltres vam entrar en la compra cercant primordialment els preus baixos, vam provocar la deslocalització de moltes indústries cap a països del tercer món, un fenomen que fins i tot va tenir la complicitat dels governs, que van subvencionar les empreses d'aquí perquè es poguessin traslladar a fora, i les empreses que podien quedar-se invertien en tecnologia, fet que la majoria de vegades suposava pèrdua de llocs de treball. Fa unes dècades ja es va publicar un estudi que demostrava que la tecnificació ha destruït més llocs de treball que les deslocalitzacions. I el problema és que qui perdien la feina eren els que treballaven en empreses intensives d'ocupació i poc qualificats; i precisament són els que avui formen el gros més important dels desocupats.

Com que avui és Diumenge de Rams i obre la porta a Setmana Santa, no és oportú ni honest que per interessos polítics ens vulguin fer Pasqua abans de Rams. Encara haurem de passa un llarg temps de penitència.