El nord d'Ousman

L'exem­ple d'Ous­man Umar, el jove d'ori­gen ghanès que ens explica en aques­tes pàgines el seu peri­ple com a immi­grant africà que va arri­bar a Bar­ce­lona, ens demos­tra que el camí cap a Europa o la mort segura empeny cen­te­nars d'afri­cans cap al nord. Si cal, es posen en mans de les màfies de tras­llat de sub­sa­ha­ri­ans cap a Europa. Sovint els aban­do­nen al desert un cop han cobrat o els dei­xen a Meli­lla i Ceuta i que sal­tin la tanca, si volen. L'única direcció sem­pre és cap al nord. Ous­man se'n va sor­tir sense dei­xar-s'hi la vida i ara explica la seva odis­sea als joves ado­les­cents. En un català per­fecte, els explica que estu­dia a la UB, però que el més habi­tual seria haver aca­bat reco­llint fer­ra­lla en un car­ret, o haver mort en la tra­ves­sia.