De qualitat i parcial

De l'evo­lució de les xifres d'ocu­pació dels dar­rers mesos des­taca espe­ci­al­ment l'incre­ment de la con­trac­tació a temps par­cial, fet bas­tant cri­ti­cat pels sin­di­cats, que el con­si­de­ren ocu­pació “de baixa qua­li­tat”.

Per enfo­car-ho de manera pràctica i sense donar noms, em refe­riré a algu­nes obser­va­ci­ons que m'ha fet un empre­sari del sec­tor del comerç al qual les coses li van força bé i està crei­xent. Aquest empre­sari em plan­te­java que hi ha un deno­mi­na­dor comú entre les neces­si­tats del sec­tor per ajus­tar temps de tre­ball als reque­ri­ments d'atenció als cli­ents i al calen­dari labo­ral, que a vega­des inclou dies fes­tius, a més dels dis­sab­tes.

Una de les obvi­e­tats que em comenta, i que pot­ser no tot­hom ha inte­ri­o­rit­zat, és que tota la gestió prèvia desen­vo­lu­pada en una empresa amb boti­gues, és a dir, tenir un bon pro­ducte a un preu ade­quat a les seves pres­ta­ci­ons i carac­terísti­ques, es pugui posar en mans d'un per­so­nal inex­pert, que no esti­gui espe­ci­a­lit­zat, sense dots rela­ci­o­nals o sense idi­o­mes, si cal. Perquè sovint sem­bla­ria que aquest últim tram, el de la venda al cli­ent, que és el més trans­cen­dent, es pugui bana­lit­zar fent un plan­te­ja­ment d'alta rotació de per­so­nal i nul·la impli­cació. El sen­tit comú ja ens indica que és una estratègia de curta vida empre­sa­rial.

Les llar­gues jor­na­des, els dis­sab­tes i l'ober­tura en dies fes­tius exi­gei­xen fle­xi­bi­li­tat i adap­tació per part de tot­hom i el punt per fer-ho com­pa­ti­ble està en la gestió glo­bal del calen­dari labo­ral i la pre­dis­po­sició de les per­so­nes. El calen­dari anual és cone­gut anti­ci­pa­da­ment; per tant, la fle­xi­bi­li­tat es podria reduir al que és impre­vi­si­ble o extra­or­di­nari. A més, la con­trac­tació a temps com­plert i a temps par­cial es com­ple­men­ten i cada dia més. Però les con­di­ci­ons d'ambdós poden ser més bones si s'incor­po­ren, per exem­ple, bos­ses d'hores o la pròpia retri­bució de l'hora extra. Nego­ci­ació per­so­na­lit­zada, gene­ro­si­tat i res­pon­sa­bi­li­tat s'impo­sen molt majo­ritària­ment.

Aquest és un exem­ple molt repre­sen­ta­tiu. A Cata­lu­nya els sec­tors que estan tibant més de l'ocu­pació són pre­ci­sa­ment els de ser­veis i de manera des­ta­cada els que tenen a veure amb turisme. I no només són aquests els que dema­nen fle­xi­bi­li­tat. Aten­dre les coman­des des del sec­tor indus­trial, espe­ci­al­ment les inter­na­ci­o­nals, obli­guen a fer uns hora­ris molt amplis i fle­xi­bles, tant a la fàbrica com al magat­zem.

No hau­ria de ser més difícil aten­dre bé des d'una botiga que pres­tant ser­veis vint-i-qua­tre per set, que fun­ci­o­nen tot l'any, i dels quals no es parla de pre­ca­ri­e­tat o de falta de qua­li­tat en el desen­vo­lu­pa­ment pro­fes­si­o­nal d'aquests llocs de tre­ball.

Faríem bé tots ple­gats en posar l'èmfasi molt més en altres aspec­tes com ara la manca de for­mació d'una bona part dels deso­cu­pats i els joves. Temps par­cial i pro­fes­si­o­na­li­tat van junts; per pas­siva, falta de for­mació i de fle­xi­bi­li­tat no casen amb cap horari, ni a temps com­plert ni a temps par­cial. Recordo la dita de “si no vols pols no vagis a l'era”, però si es vol feina en sec­tors actu­al­ment dinàmics com el comerç, l'hos­ta­le­ria, la res­tau­ració i el turisme en gene­ral, ja cal que hi hagi un gran espe­rit de fle­xi­bi­li­tat i adap­ta­bi­li­tat. Pot­ser que ho inte­ri­o­rit­zem davant de qual­se­vol feina, en qual­se­vol sec­tor.