Pitjor no es pot fer

El calvari ucraïnès –tauler, en dirien els setciències de la cosa internacional– es complica cada dia. S'envesca, encara millor dit. Com una gran competició internacional per veure qui pixa més llarg, qui té més mala bava o qui és més miserable. Diuen els periodistes desplaçats en aquella part del món que a Kíev no hi ha govern. Per això va com va. Diuen també que Vladímir Putin ha apamat exactament fins a on pot portar la temeritat sense témer represàlies reals d'Europa ni dels Estats Units. Acaben dient que Europa no és res –només Alemanya– i que Alemanya tem aquest conflicte més que no el vol i que als Estats Units l'opinió pública n'està fins a la coroneta, d'estacar-la fora. Putin, doncs, mou fitxes i tempteja fins a on pot arribar per annexionar-se una terra que els russos consideren bressol rus. Quatre homes per al sac i el sac en terra. En tot el serial dramàtic qualsevol persona sensata –si és que n'hi ha– trobarà a faltar, senzillament, democràcia. I hi trobarà a sobrar dogma, càlcul i avarícia. El conflicte de Crimea es podria haver resolt, amb una mica més de temps, senzillament votant. Votant com manen els déus grecs. No calien soldats, ni presses, ni tupinada. De la mateixa manera es podria resoldre el conflicte de Donetsk. Ni Ucraïna, ni Rússia, ni els Estats Units ni la Unió Europea hi apliquen civilització. I després, encara n'hi ha que amenacen els catalans amb expulsions. Civilitzint-se primer i després en parlem, senyors dels consells i les constitucions.