Cabdills

El president Mas diu que ha trobat la manera de fer que Madrid tingui “molt difícil” d'impedir el referèndum. No cal ser Rochefoucauld per saber que la política és disfressa i dissimulació. Per governar cal saber treure's els conills del barret sota els límits i els encants d'una il·lusió. Aznar va fer creure als espanyols que vivien en una potència mundial i, després de la fotografia de les Açores, el miratge va esclatar pels aires amb els morts d'Atocha. Zapatero va vendre l'Espanya plural, però es va suïcidar humiliant Maragall i negant una crisi de pel·lícula. La consulta del 9 de novembre és una d”aquestes fites que solen marcar un punt d'inflexió en un procés polític. Els espanyols creuen que la consulta no es farà o que, si es fa, el ridícul serà tan espantós que la podran deslegitimar com si fos un altre 6 d'octubre. La moderació dels diaris de Madrid i la comedieta satànica de Pedro J. a TV3, està pensada en aquests termes. Jo, que les havia vist venir gairebé totes des de l'any 2000, no tinc ni idea de què passarà. No puc competir amb les afirmacions de visionari que fan molts analistes i polítics assenyats. Només sé que la història es construeix a través de fets que tothom havia coincidit a no pensar que es produirien i que, quan es produeixen, l'únic que els polítics poden fer és adaptar-s'hi millor o pitjor. Fins ara, l'independentisme n'ha tingut prou d'anar desmuntant els tòpics de l'autonomisme i de la Transició. A partir del 9 de novembre, entrarem en una fase més complicada, en la qual tothom estarà més organitzat i molt més neguitós. Espanya és un país cabdillista i per això tanta gent creu que Mas és el problema o la solució. Jo crec que el destí d'Espanya no havia estat mai tant en mans de la voluntat democràtica de la gent. Aquesta vegada l'examen de misèries i virtuts l'haurem de passar tots. No només Mas o Rajoy. I espera't que Escòcia guanyi el referèndum o que l'independentisme no es desinfli al primer revés, com esperen a Madrid.