El setge

Tenim sobre la taula un nou cas d'agressió poli­cial moti­vat per la cata­la­nofòbia. Aquest cop con­tra Rafel Martín, un jove de Cadaqués que denun­cia que, al crit de “te vas a ente­rar, catalán de mierda”, va ser detin­gut i apa­llis­sat per agents de la Policía Naci­o­nal durant la mitja part del par­tit Real Madrid-FC Bar­ce­lona cele­brat recent­ment a València. De nou aquest cas ens inter­pel·la sobre la mesura del llen­guatge, sobre la distància entre els fets i la seva con­versió en rea­li­tat comu­ni­cada. Resulta molt fàcil orna­men­tar edi­to­ri­als periodístics escri­vint que “només una soci­e­tat ben infor­mada pot ser lliure”. Però el fet és que el cas de Martín, com tots els seus pre­ce­dents, ha tor­nat a ser silen­ciat o mini­mit­zat per grans mit­jans de comu­ni­cació. D'aquesta manera es posa sor­dina a vinye­tes i més vinye­tes que sem­pre tenen els matei­xos actors (auto­ri­tat poli­cial i ciu­tadà) i que sem­pre des­cri­uen un mateix desen­llaç: violència legal acom­pa­nyada de ter­bo­lesa ofi­cial. Es tracta d'una lluita cru­ent per decre­tar ine­xistències, per impe­dir que cer­tes rea­li­tats es puguin trans­for­mar en matèria de judici per a una soci­e­tat que aspira a la seva majo­ria d'edat. Els efec­tes són visi­bles: per a molts ciu­ta­dans ni les deten­ci­ons ni les tor­tu­res dels inde­pen­den­tis­tes detin­guts el 1992 van exis­tir. Tot, és clar, res­pon a un càlcul polític man­cat d'escrúpols democràtics. Allò que hau­ria de pro­vo­car un tsu­nami d'indig­nació, queda reduït a silenci. Les matei­xes auto­ri­tats que avui es mos­tren con­des­cen­dents amb l'exhi­bició de ban­de­res nazis, asse­nya­len el cost per­so­nal d'exhi­bir una este­lada.

Però mai es podran evi­tar tres pre­gun­tes can­dents: ¿a Espa­nya, la poli­cia per­se­gueix per motius polítics? ¿Quin tel de ceba separa cer­tes deten­ci­ons legals i el segrest? ¿Quina repressió tan ferotge no s'està duent a terme amb aquests cons­tants recor­da­to­ris per part de qui té el patri­moni de la violència legal i (pel que sem­bla) també para­le­gal?