Xocolata espessa
Bossa de diputats
Sembla difícil que els partits arribin a un consens sobre la llei electoral en clau de país que deixi de banda els interessos corporatius de la classe política. Fóra una gran notícia que Catalunya encarés un futur de llibertat amb una normativa electoral pròpia, moderna i democràtica. Mentrestant, anem coneixent els detalls de les propostes dels diferents grups parlamentaris. Sembla haver-hi un cert consens a establir el doble vot, un per triar llistes i un altre per triar diputats de districte. Haig d'admetre que seria una gran millora en relació amb el sistema actual de llistes tancades, però em sembla una solució equivocada i complicada de cares als electors. Vaig sentir unes declaracions de Miquel Iceta que em van esgarrifar: “Hem de tenir una bossa de diputats per compensar els partits que no treuen diputats de districte.” D'antuvi, el concepte “bossa de diputats” em sembla com a mínim inquietant. D'altra banda, no entenc per què s'ha de compensar aquells partits que no hagin estat capaços de seduir la majoria dels electors de cada districte, si no és per la voluntat de mantenir els aparells del partit com a elements dominants de la vida parlamentària. Els diputats de districte es deuen als ciutadans, els de llistes es deuen als partits. En el sistema de circumscripció uninominal, cada diputat representa la mateixa quantitat d'electors. És el millor sistema, però els partits catalans no són prou valents per admetre-ho i retornar part del seu poder als ciutadans.