La gasela o el guepard?

El guepard passa per ser l'animal de quatre potes més ràpid amb una velocitat que pot arribar fins a 113 km/h. La gasela pot arribar fins a 97 km/h i malgrat aquesta diferència de velocitat, el guepard, en la guerra per la subsistència, només es pot cruspir gaseles malaltes o cries, i la raó és que la gasela té una propietat que no té el guepard: la resistència.

Ara imaginem-nos un país de pràcticament cinc milions i mig d'habitants que tenen una empresa de tecnologia que controla pràcticament el 40% del mercat mundial amb el seu producte, però l'estratègia empresarial l'ha fet una empresa amb molta velocitat però amb poca capacitat de resistència i els seus competidors se l'han menjat. Això és el que ha passat a Finlàndia amb l'empresa de telefonia Nokia, que no ha sabut o no ha pogut mantenir la velocitat dels canvis tecnològics i d'aquell 40% del mercat mundial que tenia va passar al 3%. I una empresa del sector, Microsoft Mobile, se l'ha quedat i aquesta setmana la marca Nokia ha deixat d'existir i s'ha convertit en Microsoft Mobile.

És normal entendre el gran desencís social que aquest fet ha provocat en la societat finesa; una societat que passa per ser una de les que té més èxits en la formació encapçalant l'informe PISA, però que no va saber veure a temps els canvis que es produïen per adaptar-s'hi i defensar-se de les escomeses del mercat que, cal recordar-ho, és tremendament darwinià.

Aquest exemple ens il·lustra perfectament allò que hauríem de fer quan les coses ens van bé: preguntar-nos per què ens van bé i fins quan ens poden anar bé. I això vol dir conèixer perfectament les fortaleses pròpies i els perills de l'exterior, ja sigui per l'evolució de la competència o per canvis d'hàbits dels consumidors. I Nokia, quan tenia el lideratge del mercat, es va creure invencible perquè corria més que els altres, però com també passa al guepard, això no va ser suficient i ho ha pagat dramàticament.

Quan es parla de la viabilitat dels països petits o grans o de les empreses petites o grans, hauríem de tenir l'honestedat de no ser contundents en cap de les respostes, perquè tot depèn dels models de gestió que s'hi apliquin, i un camí curt per anar al fracàs, ja siguis petit o gran, és el conformisme i l'immobilisme, especialment en un temps com aquests en què la tecnologia ha accelerat tremendament els canvis. És cert que en les estructures molt grans sovint els canvis costen més de fer perquè hi ha més resistències i més interessos que s'hi oposen i que per a les entitats petites és més fàcil, però també trobem empreses gegants amb gran capacitat d'innovació i canvi.

El procés que es viu ara a Catalunya, estic segur que incomoda molts empresaris perquè suposa o pot suposar un canvi de paradigma i d'entorn nou, però davant d'aquest fet no és la resistència als canvis, la millor estratègia, sinó que és buscar la millor adaptabilitat que es pugui presentar en un nou entorn. Nokia va pensar que el seu potencial era prou fort per resistir-se als canvis que els nous mòbils i les noves tendències tecnològiques proposaven, i no es va adaptar. Va resistir fins al 2010, però els nous competidors, com ara Apple o Samsung, se li han anat menjant el mercat i la poderosíssima Blackberry també s'ha hagut d'adaptar per subsistir.

La lliçó de Finlàndia amb Nokia és prou important per tenir-la nosaltres molt en compte ara que, com diu el gran poeta Miquel Martí i Pol en el seu poema Ara mateix: “tot està per fer i tot és possible.”