Els equilibris de Francesc

El papa Bergoglio camina per la corda fluixa, perquè les reformes en l'Església que planteja, per bé que imprescindibles, impliquen prou canvis en l'ortodòxia i el govern de la institució per ser un camí d'espines. Necessitarà molta mà esquerra i diplomàcia, com la que demostra avui a Roma, ajuntant en una sola canonització dues esglésies: la ja veteraníssima, engrescadora i renovadora que va sorgir del concili II del Vaticà de Joan XXIII i la conservadora i alhora universal que va liderar Joan Pau II. Trobar fins on podrà aixecar el llindar de les novetats en la doctrina sobre la família durant el sínode de la tardor, per exemple, li serà força més complicat. Però de moment ha aconseguit relligar conservadors i renovadors.