La primavera de la il·lusió

Avui fal­ten 192 dies pel 9 de novem­bre. Només 192 dies perquè els cata­lans deci­dim el nos­tre futur polític. Són pocs dies i bons d'apro­fi­tar, perquè som cons­ci­ents que encara tenim molta feina a fer. Sabem que com millor recor­rem el camí fins a arri­bar a la con­sulta, més faci­li­tats tin­drem per seguir tre­ba­llant de manera activa i posi­tiva els dies i mesos següents, que seran molt inten­sos.

Afron­tem amb il·lusió una pri­ma­vera plena de rep­tes. Apun­ta­lar el dret a deci­dir i eixam­plar la majo­ria social que vol votar el 9-N és més fona­men­tal que mai. El Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir (PNDD) reflec­teix la plu­ra­li­tat i la majo­ria del país, però cal con­vi­dar tot­hom a ima­gi­nar-se quin país nor­mal vol­dria –com fa la cam­pa­nya impul­sada per Òmnium– i fer partícips tots els cata­lans dels bene­fi­cis del dret a deci­dir i de l'opor­tu­ni­tat de canvi que vivim.

Com ens mos­tra el cas de l'escola, el dret a deci­dir afecta tot­hom. Per això, Somes­cola.cat ha con­vo­cat una cer­ca­vila el 14 de juny a Bar­ce­lona, amb el lema Per un país de tots, deci­dim escola cata­lana. Volem que els mes­tres sen­tin el suport social a un model que asse­gura la cohesió i la igual­tat d'opor­tu­ni­tats. Aquesta cita ha de ser un clam pel dret a deci­dir el model edu­ca­tiu, que el govern espa­nyol també ens nega amb la llei Wert.

Men­tres­tant, la feina per inter­na­ci­o­na­lit­zar el nos­tre anhel democràtic con­ti­nua. Noves eines com ara el web www.​Cat​alon​iaVo​tes.​eu també difo­nen el lema de Sàpiens: El món ho ha de saber. El 8 de juny ho tor­na­rem a expli­car al món amb Cata­lans want to vote-Human towers for demo­cracy. Més de 3.250 mece­nes ja han apor­tat més de 120.000 euros per fer una aixe­cada simultània de cas­tells en set capi­tals euro­pees. Fins al 10 de maig encara t'hi pots sumar a www.​Cat​alan​sWan​tToV​ote.​cat. Si fem pinya, els cas­te­llers ens ense­nyen que junts podem enlai­rar-los fins a tocar el cel.

El camí cap al 9 de novem­bre passa per l'Onze de Setem­bre. L'any del Tri­cen­te­nari i del cen­te­nari de la Man­co­mu­ni­tat –un pri­mer intent de cons­truir estat– ens mani­fes­ta­rem mas­si­va­ment a favor d'exer­cir el dret a deci­dir, con­vo­cats davant dels con­sis­to­ris al matí, a Bar­ce­lona per l'ANC a la tarda i per Òmnium al ves­pre. Guiats per la “V” de la pacífica i democràtica Via Cata­lana, tenim un repte doble: l'Onze de Setem­bre, omplir els car­rers i el 9 de novem­bre, omplir les urnes.

La data de la con­sulta ha d'asse­nya­lar l'inici d'una etapa de cons­trucció del futur millor que volem. Cons­ta­tar l'ale­gria i la constància de la soci­e­tat civil ens manté mobi­lit­zats, il·lusi­o­nats, con­vençuts i en estat d'alerta, és enco­rat­ja­dor. L'acti­tud de molts cata­lans ens asse­gura que som i serem capaços de garan­tir la qua­li­tat democràtica del país. Ara volem exer­cir el dret bàsic d'usar les urnes per a resol­dre el dilema plan­te­jat; en el futur, man­tin­drem aquesta tensió posi­tiva al davant, al cos­tat o al dar­rere dels repre­sen­tants polítics, que s'han de sen­tir acom­pa­nyats i alhora vigi­lats.

La diada de Sant Jordi vam exhi­bir un cop més la capa­ci­tat de viure una festa que reu­neix molts sen­ti­ments diver­sos, com­par­tits en dife­rent pro­porció per cadascú de nosal­tres. Efec­ti­va­ment, obser­vant les cares dels qui pas­sejàvem arreu del ter­ri­tori, cons­tatàvem for­tes dosis de rei­vin­di­cació naci­o­nal, amor a la cul­tura –i en con­cret a la lec­tura–, admi­ració envers els nos­tres escrip­tors i gene­ro­si­tat plas­mada en els regals de lli­bres i roses. Un reguit­zell de sen­ti­ments que ens fan civi­lit­zats i ama­bles.

No és estrany, doncs, que tants nou­vin­guts hagin triat Cata­lu­nya per que­dar-s'hi. Vivim un futur espe­rançat que té una base molt sòlida en el pre­sent. El camí no és fàcil, però com­par­tim l'ale­gria, la con­fiança i la soli­da­ri­tat.