Ara és l'hora de conciliar
L'Ajuntament de Göteborg, la segona ciutat més important de Suècia, s'ha decidit a posar en marxa un experiment singular. Durant un any la meitat de la plantilla treballarà sis hores, una hora menys que l'altra meitat, i cobraran el mateix sou. L'objectiu és comprovar si la nova jornada laboral millora la productivitat, la felicitat i la salut dels treballadors. Sembla que una empresa local va dur a terme una experiència similar i els resultats van ser força positius, en quedar demostrat que els torns perllongats de feina resten eficiència als treballadors. Nosaltres ens trobem als antípodes dels suecs, on l'anomenat presentisme laboral és el que cotitza a l'alça, amb tot el que comporta: uns horaris dilatadíssims, on es gaudeixen de més de dues hores per dinar. Som una excepció a Europa i s'imposa una racionalització dels horaris que permeti conciliar la vida laboral i la personal, com reclama la plataforma Ara És l'Hora. Abans del franquisme, de fet, ja gaudíem d'horaris europeus i el que caldria ara és arribar a un gran consens per tirar enrere, per recuperar els vells costums. Els beneficis, vist com els va als nostres veïns, són molts. Només cal que ens ho creguem, nosaltres i els que manen. La ministra Mato ha iniciat els contactes per avançar cap a aquesta racionalització, però, com ja ens hi té habituats el govern espanyol, ha començat la casa per la teulada. Fa uns dies es va trobar amb els responsables de les televisions privades per demanar-los que avancessin els telenotícies a les vuit del vespre i que la programació prime time acabés a les onze de la nit, i té previst instar els clubs de futbol perquè els partits en obert es juguin com a màxim a les nou del vespre. No seria més pràctic que abordessin primer el tema la patronal i els sindicats, que són els que hauran de pactar una reordenació dels horaris laborals, i que siguin després les teles o els clubs de futbol els que s'adeqüin a les noves maneres de fer de la societat? Hi ha un consens generalitzat que els actuals horaris laborals són un impediment per conciliar la feina amb la vida social i laboral, perjudiquen la competitivitat, mantenen la desigualtat entre homes i dones i poden arribar a causar problemes de salut. I si hi ha aquest consens, per què no s'hi posen a treballar seriosament? Ara que diuen que estem en procés de recuperació, potser és el moment. Però, senyors diputats, no cal que es quedin al Congrés fins a les onze de la nit per votar-ho. Comencin donant exemple.
