Pàtria i parc

Bona­ven­tura Ari­bau pre­si­deix un ban­quet dar­rere un altre. La pàtria que enyo­rava, i que recorda l'escul­tura que té al parc de la Ciu­ta­de­lla de Bar­ce­lona, ha can­viat molt des que el 1833 es van publi­car els ver­sos a El Vapor. I ara, al vol­tant d'aquest monu­ment, hi ha una festa per­ma­nent. No és que s'hi facin reci­tals poètics en lle­mosí, tot i que també s'hi pot sen­tir algun pri­mer vagit en català dels bebès que beuen “de mugró matern la dolça llet”. Festa i pícnic, glo­bus i tau­les para­des amb tota mena de vian­des, car­ma­nyo­les, pape­ri­nes de pata­tes i refres­cos. Amb el bon temps la Ciu­ta­de­lla es queda curta per la funció que li pro­jec­tava el seu dis­se­nya­dor, Josep Font­serè: “Els jar­dins són a la ciu­tat el que els pul­mons a les per­so­nes.” Això que sem­bla evi­dent i assu­mit, tam­poc no era un cri­teri urbanístic tan accep­tat a finals del segle XIX, quan es va cons­truir el parc. Aquest u de maig a la tarda tota la Ciu­ta­de­lla era un monu­ment humà a la Pàtria no cris­pada. Després, al ves­pre, a la roda­lia, amb els con­te­ni­dors cre­mats i la pri­mera inter­venció de la poli­cia sense bales de goma, ja era una altra cosa. Però men­tres­tant al parc no sabies ben bé si eres en les pro­ves de pre­pa­ració del Tra­pezi, de tants equi­li­bris­tes voca­ci­o­nals com hi havia pas­sant la maroma entre dos arbres, o a l'acam­pada de Woods­tock. Els pul­mons del per­so­nal res­pi­ra­ven, l'herba ho tenia més com­pli­cat de tanta gent com hi havia estesa damunt de man­tes, amb esto­va­lles i cas­so­les. El Mamut tenia cua de retra­tista, les bar­ques de l'estany sem­bla­ven els autos de xoc, i a la cas­cada, on també va tre­ba­llar Gaudí de jove­net, la gent es pre­gun­tava per què no hi posen com a mínim una pei­xera, allà on diu que hi havia l'aquàrium. Pen­sava en la pàtria i els movi­ments de terra del parc, ara que s'enca­val­quen tri­cen­te­nari i el bicen­te­nari del Prim, que va cedir aquests ter­renys a Bar­ce­lona, després que en la guerra de Suc­cessió, Felip V els trans­formés en for­ta­lesa mili­tar, en el mal­son dels cata­lans.