LA GALERIA
Ai, el cop de puny!
Des que una dama va ventar un cop de puny al dirigent socialista Pere Navarro, l'acció ha esdevingut tema recurrent en la majoria d'espais d'opinió dels mitjans informatius. Deixant de banda els motius de l'agressora, assumpte que, de moment, només es mou en el camp de l'especulació, centraré l'article en una maniobra del diari El Mundo. Dimecres, el rotatiu madrileny acusava el conseller Francesc Homs de mirar de justificar l'agressió al senyor Navarro. Vaig veure per televisió el conseller Homs quan, davant els periodistes, es referia al maleït ventallot. I no només no el va justificar, sinó que el va condemnar. Ara bé, sí va reconèixer que això era una anomalia que als polítics els toca suportar. I tant! O és que El Mundo ja havia oblidat aquella agressió col·lectiva de què van ser objecte, just abans de les últimes eleccions, els diputats que intentaven entrar al Parlament de Catalunya, envoltats per una patuleia de manifestants que els barrava el pas? El senyor Joaquim Nadal, essent alcalde Girona, va rebre a la cara l'impacte d'un plat de nata, i a l'altra banda d'aquest verals, el cap de la senyora Hillary Clinton va estar a punt d'entomar una sabata voladora. És evident que el perill d'atacs a la persona per segons quins ciutadans malcontents, forma part de la condició de polític en actiu. Per això els governants i els càrrecs d'una certa importància solen estar envoltats de guardaespatlles. El conseller Homs en cap moment no va donar a entendre que el primer secretari del PSC es mereixia el cop de puny, Per tant, la maliciosa informació d'El Mundo obeïa a l'únic propòsit de desacreditar-lo com a membre del govern de la Generalitat de Catalunya.
Per la seva banda, un articulista del diari Abc, segons el qual l'autora del mastegot era “una mujer cincuentona de ideas separatistas”, acusava Pere Navarro de covard per no haver reconegut la naturalesa ideològica de l'agressora: “Pero cuando le toca explicar lo sucedido, el miedo, el masticable temor al peso social del nacionalismo, lo lleva a articular una extravagante teoría [...] Prohibido decir en alto qué opción, no vayamos a molestar al poder omnímodo. El eufemismo, la perversión del lenguaje, es la antesala de todos los totalitarismos.” I és que som “Una sociedad envilecida en sus cúpulas, donde con educadísimas formas mansurronas gobiernan la mentira i la manipulación.”