Collonades!

Josep Pla, el nostre gran escriptor i periodista, transformava els fets i les declaracions dels polítics famosos de l'època, d'arreu del món per on viatjava, en literatura crítica —sovint burleta, irònica o despectiva—, en què sovintejava el qualificatiu “collonades”. Si visqués en aquests moments a la seva vella casa de Llofriu, no hauria de sortir gaire lluny per proveir-se de temes per a les cròniques, adobades aquestes amb les collonades recollides entre els actuals polítics espanyols sobresortints, un bon nombre dels quals s'han proposat de batre el rècord de percentatge de collonades en les seves declaracions, escrits, discussions i debats parlamentaris, atacs a Catalunya —que de tot hi ha— i gairebé sempre que obren la boca.

Hi ha en aquest moment dos grans temes sobresortints: la crisi, que, acaparadora, dóna de si mateixa qüestions, discussions, negatives i afirmacions per proveir de planter jove de collonadetes, el qual, ben adobat, les desenvoluparà fins a collonades adultes a punt de collir. El partit que governa Espanya, que entrenat a l'oposició hauria d'estar prou preparat, té portaveus que reparteixen atributs masculins, talment floretes, a la processó de Corpus. L'altre cultiu del mateix producte testicular és la vella pretensió catalana de sobirania i independència, ara de rabiosa actualitat. En Pla hauria d'haver deixat altres expressions per no ser repetitius. Potser, dic jo, collonada general, o bé collonada total, haurien servit. Collonada permanent i la variant exclusivament collonades també haurien donat molt de joc. S'ha de dir, però, que la presidenta del partit esmentat a Catalunya, quan parla de qualsevol referència, deixa anar una vertadera càrrega d'exabruptes. Ella riu amb la boca oberta per agafar aire per a noves ràfegues. És incansable per parlar i repartir castanyes. Ben segur que no és única, tot i que seria difícil trobar-ne una d'igual.

He deixat per acabar el govern espanyol. En contra del que deien de la “franca recuperació”, han donat xifres que, si són certes, es poden qualificar de preocupants. La tassa d'atur no baixarà del 20% fins al 2017. Com podien parlar de 821 nous llocs de treball diaris durant dos anys si durant el primer trimestre d'aquest any se n'han perdut 184.600? Així mateix, el ritme de creixement del PIB és tan moderat que, per passar de l'1,2% al 3%, faran falta tres anys. Han calculat a ull una rebaixa fiscal de 7.600 milions. “Visca!”, s'ha sentit ací. Anem tan bé que el govern ha pensat congelar la despesa pública durant uns anys. Ara que la N-II semblava reviure! No és necessari seguir. Està demostrat, una vegada més, que en contra del que mana el sentit comú, entre el poble, el govern espanyol i Europa, no hi ha cap mena de sintonia. No he parlat de collonades independentistes, que n'hi ha: i tant! Ho faré. El que no admet dubtes és que les collonades d'en Pla s'han actualitzat!