Emergència nacional

Ara fa poc més d'un any el president de la Generalitat va convocar els membres del Govern a una reunió extraordinària per afrontar la situació que el mateix Artur Mas considerava d'“emergència nacional” (les cometes no són meves, són de Jordi Barbeta a La Vanguardia); amb més atur que mai, inanició pressupostària i tensió social a l'alça. Coincidint amb la commemoració dels cent dies de l'actual Govern –el 3 d'abril de 2013–, Mas apel·lava en roda de premsa a la necessitat i al bé col·lectiu per damunt de l'especulatiu i partidista i va tornar a reiterar la seva oferta per ampliar les responsabilitats del Govern a altres formacions catalanes perquè “la situació financera és d'emergència i la de l'autogovern, de supervivència”. Tirem més enrere: l'11 de gener de 2011, Quim Nadal, llavors president del grup parlamentari socialista, en una entrevista a Els matins de TV3 afirmava: “Col·laborarem amb el Govern en els temes d'emergència nacional.” I insistia que no es postulava com a primer secretari del partit ni com a candidat a presidir la Generalitat, però subratllava que “si cal”, hi estaria disposat. Rafael Nadal –el 22 de març de 2013– escrivia a La Vanguardia un article intitulat, precisament, “Emergència nacional”, que finia així: “Digueu-me il·lús i pesat, però em temo que davant d'una emergència nacional només es pot reaccionar amb èxit si es prenen mesures [...] aplicades per acords de governs d'emergència nacional.” Ara fa quatre dies –per Sant Jordi– l'exconseller Nadal va assegurar que només tornarà a la primera línia de la política en un cas “d'emergència nacional”. Ja no resistia més la temptació i he trucat al 112. Han estat molt amables, no en va acaben de rebre –a Polònia– el premi que atorga l'Associació Europea del Número d'Emergències (EENA) per la rapidesa d'atenció, proximitat, seguretat i qualitat. L'operador que m'ha atès ha quedat un xic xocat, però després d'explicar-me i demanar-li si havien detectat una emergència nacional prou sísmica, m'ha respost que les que tenien catalogades eren, per ordre alfabètic, la de la dependència, l'energètica, l'escolar, la farmacèutica, l'habitacional, la de l'honestedat, la laboral, la nutricional, la dels preferentistes... Extasiat, l'he tallat i he preguntat: “Però, per nacional, què li ve?” “Res, la tenim prevista per a més endavant, no pateixi, avisarem quan ens entri.” S'ha quedat amb el meu mòbil, em trucarà i ja us ho faré saber, Quim.