Feixisme

De fa un temps s'omplen la boca amb la paraula, la glo­pe­gen cada dia i la llan­cen con­tra els dis­cre­pants: fei­xis­tes! O tota­li­ta­ris, o nazis. La dar­rera a fer-ho ha estat María Dolo­res de Cos­pe­dal, secretària gene­ral del PP. Es refe­ria, con­cre­ta­ment, a la dona que va agre­dir Pere Navarro i als des­co­ne­guts que els tren­quen els vidres dels locals a Cata­lu­nya i els en pin­ten les façanes amb insults o rei­vin­di­ca­ci­ons. La senyora De Cos­pe­dal deu saber que, de pin­ta­des i vidres tren­cats, no se n'escapa ningú. Cap par­tit. Cap sigla. Són obra de fei­xis­tes? Depèn. En el cas de les que han apa­re­gut aquest cap de set­mana a les Ter­res de l'Ebre pro­cla­mant la uni­tat d'Espa­nya, no hi ha dubte. Les han rei­vin­di­ca­des els falan­gis­tes. Dit tot això, cal atu­rar-se en allò que la secretària del PP con­si­dera “fei­xis­tes”. Són aquells, diu, “que es cre­uen millors i que no hi pot haver res millor, per tant als altres par­tits se'ls ha d'ata­car a vega­des amb agres­si­ons físiques. D'això, se'n diu fei­xisme.” Per­do­nada la sin­taxi, cal dir que això, exac­ta­ment això, és el que per­pe­tra sovint el Par­tit Popu­lar. Al País Valencià, per exem­ple, de fa anys. Ara ho ha tor­nat a fer. El PP ha mar­cat els par­tits de l'opo­sició com “venuts” a Cata­lu­nya. Sem­pre n'ha dit “rene­gats” i “traïdors”. I això ha obert la porta de l'infern de l'estigma social, de l'agressió física. Amb una impu­ni­tat poli­cial total. Durant tres dècades milers de per­so­nes han mal­vis­cut aquest mal­son, que no acaba. Sí senyora, això és fei­xisme.