Qui ho entengui, que ho pagui

Tot es pot entendre en aquest món on ningú entén res; fins i tot la necessitat de buscar recursos sota les pedres en temps de sequera i castigar el contribuent pel dret o pel revés (sigui jubilat o malalt, tant li fot; que pagui, que pagui!), amb impostos nostrats (fan menys mal a la butxaca?) o imposats des de Madrid. El que és més difícil d'entendre és que sobre dues taxes amb una mateixa finalitat, la de recaptar fons per nodrir les butxaques buides i foradades de l'administració (qui les ha foradat?), el Tribunal Constitucional tingui un punt de vista radicalment oposat. No es pot recarregar el preu d'un medicament, però sí que es pot gravar el dret a un accés bàsic com és la justícia. Contra el Constitucional, Biodramina.